Sóc Francisco José Sanz González de Martos, encara que els meus amics em diuen Paco. Tinc 46 anys i des de fa sis anys pateixo una malaltia genètica anomenada síndrome de Cowden. Aquesta malaltia rara em provoca tumoracions malignes per totes les parts toves del meu organisme i, fins ara, m'han detectat 2.000 tumors a tot el meu cos. Per poder sobreviure em vaig convertir en un «conillet d' índies», utilitzant en mi un tractament experimental als EUA, el qual continuo encara. Però avui el meu cos m'està dient que ja n'hi ha prou i, l'aplicació diària de quimioteràpia durant sis anys m'està matant».
Aquest era un dels missatges amb els quals el valencià arrestat fa uns dies a la Pobla de Vallbona acusat dels delictes d'estafa i blanqueig de capitals es dirigia a través d'internet i de les xarxes socials apel·lant a la solidaritat d'aquells que encara no li havien donat diners per costejar el tractament de la seva suposada malaltia mortal.
«Actualment ha aparegut un nou tractament a l'Hospital de Cleveland que podria salvar la meva vida», indicava a l'octubre, encara que alternava indistintament aquesta crida de #guardiolaperacleveland amb el de #guardiolaperabaltimore.
Són només alguns dels exemples amb els quals Paco Sanz, en presó provisional per aquests fets, intentava captar donatius agreujant de manera deliberada el risc real en què està la seva vida. Des que al juliol de 2009 el Centre Nacional d'Investigació Oncològica Carlos III li va diagnosticar el Síndrome de Cowden, ratificat posteriorment per l'Hospital General de València, va iniciar una campanya amb la qual hauria recaptat prop de 250.000 euros, segons els moviments bancaris registrats pels investigadors de la Policia Nacional de la comissaria de Puente de Vallecas en fins a 21 comptes diferents.
Alt tren de vida
«Em moro d'aquí a sis mesos», va assegurar als organitzadors de la gala benèfica celebrada el maig de ???? a la Universitat Politècnica de València perquè recaptessin fons destinats a la seva associació. Van passar els anys i ni va viatjar als Estats Units per sotmetre's al suposat tractament mèdic vital per salvar-lo, ni el seu estat va empitjorar. Així, encara que seguia demanant diners, mai semblava tenir-ne prou per arribar a una xifra amb la qual pagar el viatge i l'estada a terres americanes. Mentrestant, als seus veïns i cercles propers els resultava estrany de veure el tren de vida que portava; roba de marca, telèfons d'última generació, un vehicle nou i dinars i sopars a bons restaurants.
Els seus pares, que també van ser detinguts per la policia i posats en llibertat dies després, van vendre un pis a València per sufragar suposadament les despeses de la malaltia del seu fill. Fonts properes a la família, resident en un xalet de la Pobla de Vallbona, asseguren que els seus progenitors ho han passat molt malament des que li van diagnosticar la síndrome de Cowden i els consideren també víctimes del seu propi fill. «Ha espremut tots els seus amics però també els seus pares», afirmen.
«Em moro d'aquí a dos mesos». Un mes menys d'esperança de vida, tot i que ja estem al desembre de 2015. Això va ser el que li va fer creure a Miguel Abad, autor del llibre Una vida de sueños, una vida de lucha, en el qual explicava seva lacrimògena història amb frases com: «El bell petó de la mort s'acosta sense misericòrdia a unes galtes amarades de llàgrimes». El jove autor va haver d'escriure'l en nomé quinze dies acuitat per la necessitat d'aconseguir recaptar a temps els diners suficients per salvar-li la vida a qui ell considerava ja un amic.
Va ser precisament un conflicte per l'edició d'aquest llibre el que acabaria temps després amb la seva suposada farsa. L'editor, Alejandro Ruiz, va començar a sospitar de l'anomenat home dels ?.??? tumors quan va viatjar a València a entrevistar-se amb ell i va veure com pagava el dinar amb diners de l'associació o es mostrava excessivament recelós sobre els beneficis econòmics del llibre. Després de diversos enfrontaments dialèctics amb aquest i fins i tot rebre missatges amenaçadors en els quals el suposat malalt terminal mostrava la seva veritable personalitat, el passat 19 de gener Alejandro va interposar una denúncia contra Sanz a la comissaria de Puente de Vallecas.
Risc de fuga
Després de la seva detenció, el jutge d'Instrucció 5 de Llíria va acordar l'ingrés a la presó provisional, sense possibilitat de fiança, del presumpte estafador en apreciar risc de fuga, ja que tenia a punt el visat per viatjar als Estats Units, concretament a Califòrnia, lloc en el qual fins a la data no havia indicat que hagués de tenir lloc el suposat tractament mèdic.
Així, igual que va passar en el cas dels pares de la petita Nadia, d'onze anys, que portaven des de l'any 2008 recaptant donatius per al seu benefici personal utilitzant la suposada malaltia estranya de la seva filla, el jutge va trobar també indicis clars que Paco Sanz «destinava els ajuts obtinguts a fins manifestament diferents als objectius mèdics per als quals demanava els diners».
Els dos casos han estat un dur cop per a aquells que realment necessiten la solidaritat de la ciutadania per a la investigació de les malaties que pateixen, tot i que després de parlar amb diversos dels afectats de Sanz, molts coincideixen en una cosa: «No deixaré de donar diners si algú de veritat els necessita, però això sí, m'asseguraré del destí finals d'aquests».
