El Govern basc va arribar a un acord amb l'Executiu central que fixa la Quota en 956 milions anuals, 192 menys que el 2016, i que suposa la devolució a Euskadi per part de l'Estat de 1.400 milions pels retards acumulats des de 2007. Aquest acord està relacionat amb el pacte tancat dimarts pel PNB i el Govern de PNB Mariano Rajoyperquè els nacionalistes donin suport als Pressupostos Generals de l'Estat i que, a més de la quota, inclou temes com la Y ferroviària basca, les tarifes elèctriques a la indústria i la millora de la coordinació amb l'Ertzaintza.

El pacte sobre sobre la Quota -que posa fi a «deu anys de desavinences» en paraules del lehendakari, Iñigo Urkullu- es va produir en un context molt similar al de l'últim acord sobre Llei Quinquennal sobre la Quota, el 2007. El Govern d'Espanya, liderat llavors pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero, tampoc tenia majoria absoluta a les Corts Generals i el PNB va condicionar el seu suport als pressupostos al fet que es renovés la Llei de la Quota.

Des de llavors no ha estat possible reeditar la norma per les discrepàncies en la fórmula per calcular la Quota. L'entesa ni tan sols es va produir quan el 2011 -any en què tocava renovar la llei- els socialistes van coincidir al capdavant tant del Govern espanyol com basc. L'actual minoria parlamentària del PP ha afavorit l'acord que dimarts a la nit van signar a Madrid el ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, i el conseller basc d'Hisenda i Economia, Pedro Azpiazu, sobre la liquidació de la quota dels últims deu anys i la metodologia per calcular-la a partir d'ara.

La Quota són els diners que el País Basc paga a l'Estat per les competències no transferides, com Defensa, Afers Exteriors i infraestructures com ports i aeroports, i la seva quantia s'estableix en lleis quinquennals. L'última, la de 2007, va establir la Quota en 1.525 milions anuals.

Fins ara el Govern Basc ha defensat que des de 2011 havia pagat 1.600 milions de més i que la Quota havia d'estar al voltant dels 850 milions anuals. Aquesta estimació a la baixa es justificava en el fet que des de 2011 Euskadi gestiona les polítiques actives d'ocupació, el cost de les quals es fixa en l'acord en 344 milions.

Per la seva banda, l'Executiu central va incloure en el seu projecte de pressupostos de l'Estat per a aquest any una previsió d'ingressos per la Quota de 1.202 milions. Finalment l'acord estableix en 956 milions la «Quota provisional» que Euskadi aportarà aquest any a les arques de l'Estat -quantitat que serà la referència a partir d'ara- i xifra en 1.400 milions els diners que el Govern d'Espanya li tornarà pels endarreriments. Aquest reintegrament es farà efectiu de forma creixent fins el 2021: un 10% el 2017 i un 15%, 20%, 25% i 30% respectivament als exercicis posteriors. D'aquesta manera, aquest any es restaran 140 milions de la quota de 956 milions, de manera que finalment Euskadi en pagarà 816.

Així, el PNB ha tancat un pacte amb el Govern per donar suport als Pressupostos que va qualificar de «bon acord». El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va afirmar que l'acord no contempla la política penitenciària i va valorar que s'hagi pactat l'actualització de la Quota, que va dir que s'ha sustentat en xifres, que és el que marca la pròpia legislació. Va insistir que les dues administracions «portaven treballant molt temps» en aquest pacte, tot i que va admetre que les negociacions «s'han accelerat» amb el tràmit pressupostari. Aquest suport, unit al d'altres partits, permetrà al Govern reunir els 175 vots que necessita per superar les esmenes de totalitat, si bé en necessitarà un més per aprovar els Pressupostos.