La candidata ultradretana a la Presidència de França, Marine Le Pen va acusar el seu rival, el socioliberal Emmnauel Macron, de «complaença amb el fonamentalisme islamista». Durant el debat televisat entre els dos candidats, a quatre dies de la segona volta de diumenge, Le Pen va afirmar que Macron rep el suport d'associacions islàmiques i que té l'aval de l'Aràbia Saudita i Qatar. «Cal eradicar la ideologia fonamentalista i vostè no ho farà perquè està sotmès a ells, el controlen. Vostè té relacions amb gent propera als qui cometen atemptats», va dir la candidata ultradretana. Le Pen va assenyalar que aquestes associacions islàmiques ataquen els homosexuals i els jueus.

El candidat socioliberal va aprofitar aquestes paraules per respondre a la candidata de l'extrema dreta: «Aquest debat ha tingut ja almenys un mèrit formidable: escoltar de la seva boca paraules de compassió d'homosexuals i jueus d'aquest país». Macron va dir que «la lluita contra el terrorisme serà la prioritat en els propers anys» i que la dirigirà «amb fermesa» donant a les forces de l'ordre més recursos.

Davant de les acusacions de Le Pen, l'exministre d'Economia va assegurar que dissoldrà tota associació que no respecti les lleis del país, i va acusar la seva rival de proposar solucions «que no serveixen per a res» com el tancament de fronteres. «Països que no estan en el tractat de Schengen han patit atemptats», va dir Macron, que va afirmar que «els terroristes volen la victòria» de Le Pen.

«El més gran desig dels gihadistes és que Le Pen arribi al poder a França perquè busquen la radicalització i la guerra civil a la qual vostè porta el país. El parany de la guerra civil que ens preparen insultant França i atacant el nostre país», va assenyalar.

La candidata ultradretana va afirmar també que el seu país serà dirigit «per una dona», bé ella o la cancellera alemanya, Angela Merkel, en acusar el seu rival d'estar tutelat per Berlín. Le Pen va acusar el seu rival de tenir una política europea dictada per la cancellera alemanya i de no defensar els drets de França dins de la Unió Europea. La líder de l'extrema dreta va assenyalar que proposarà una «Europa de nacions» per «salvar-la de les urpes d'una UE que l'està enfonsant».

Tot i que no va oferir un calendari, Le Pen va proposar la sortida de França de l'euro, encara que va assenyalar que aquesta moneda coexistiria en les transaccions comercials internacionals amb el franc, que seria usat pels ciutadans.

En aquest punt, Macron va considerar «irreal» el projecte de Le Pen, i «mortífer per al poder adquisitiu i la competitivitat» de l'economia gal·la. El candidat socioliberal va proposar «afrontar reformes» que enforteixin l'economia francesa i que «permetin a la UE protegir més els ciutadans». «Sóc el candidat d'una França forta en una Europa que protegeix. No vull que es perdin llocs de treball i productivitat amb la sortida de l'euro», va dir.

Els dos candidats a la presidència de França van coincidir a defensar la independència del seu país en l'escena internacional, encara que van discrepar en la forma de fer-ho.

Le Pen va proposar que França es mostri equidistant de Rússia i els Estats Units, i va acusar els governants actuals, que donen suport a Macron, d'estar sota la influència de la cancellera alemanya. Macron va reconèixer que cal tenir contactes amb el president rus, Vladímir Putin, perquè «ha d'estar en les negociacions en diversos casos», però va assenyalar que «en cap cas» se sotmetrà al seu dictat, quelcom del que va acusar Le Pen.