Els vint-i-set països de la Unió Europea (UE) van atorgar el mandat a l'excomissari francès Michel Barnier, triat com a negociador cap de la UE, per iniciar les converses amb el Regne Unit sobre la seva sortida del club comunitari, que començaran en la setmana del 19 de juny. «Estem preparats. Tenim un mandat clar (...) Totes les estructures estan disposades», va indicar Barnier en una roda de premsa al final del Consell d'Assumptes Generals a Vint-i-set en el qual van aprovar les directives per a la negociació.

Encara que les orientacions ja les havien donat els líders d'aquests països en una cimera extraordinària el passat 29 d'abril, el pas donat pels ministres era un tràmit formal necessari per obrir la negociació, alguna cosa que Barnier espera que succeeixi «al més aviat possible» després de les eleccions britàniques del 8 de juny.

Va apuntar a «la setmana del 19» de juny com a data per a la primera ronda de negociacions, i va assenyalar que farà un «primer informe» sobre el procés al Consell Europeu durant la seva cimera del 22 i 23 d'aquest mes.

«Exactament un any després» del referèndum en el qual els britànics van votar per abandonar la UE, i «menys de tres mesos després» de la notificació oficial per a la sortida per part de la primera ministra britànica, Theresa May, va recalcar Barnier.

«Les negociacions ja poden començar», va declarar per la seva banda el viceprimer ministre maltès, Louis Grech, el país del qual presideix el Consell de la UE. Va assenyalar que amb l'elecció de Barnier -que ja era el negociador cap de la Comissió pel «brexit»- com a representant, els Vint-i-set han dipositat «tota la seva confiança en ell, en la seva experiència per a un resultat reeixit».

Grech va assenyalar que les directives aprovades se centren en la primera fase de la negociació, en la de la retirada, i va agregar que s'adaptaran a allò necessari segons avançi el procés.

Garantir els drets

Faran referència a temes prioritaris com els drets dels ciutadans o l'acord sobre la factura de la sortida. La UE vol procurar garanties recíproques per preservar els drets dels quals gaudeixen actualment, com a ciutadans comunitaris, els britànics i altres europeus que resideixen a un o un altre costat del canal de la Manxa. Així mateix, un reglament financer únic ha d'assegurar que Londres respecti les seves obligacions i compromisos amb el pressupost comunitari.«Si formes part d'un club i vols anar-te'n -crec que això és molt britànic-, has de pagar la teva contribució», va indicar el ministre holandès d'Exteriors, Bert Koenders.

Davant la possibilitat que Londres abandoni les negociacions pel seu rebuig a pagar la factura del «brexit», Barnier va recomanar «explicar bé quines serien les conseqüències si no hi hagués un acord» en el termini dels dos anys que marquen els tractats a partir de la data d'activació de l'article 50.

Pel que fa a Irlanda, la UE no vol que es creï una frontera tancada amb la província britànica d'Irlanda del Nord per no perjudicar els acords de pau en aquesta regió.

Igualment, la UE haurà d'arribar a un acord amb Londres sobre les zones de sobirania britàniques a Xipre i reconèixer els acords bilaterals que són compatibles amb el dret de la Unió. Per garantir la seguretat jurídica, hauran de concloure's acords sobre tots els procediments que quedin pendents en el Tribunal de Justícia de la UE a data de la sortida.

En una segona etapa es començarà a dibuixar com serà el marc de relacions en el futur amb el Regne Unit, encara que aquest acord només es podrà negociar una vegada que s'hagi convertit en un país tercer.