A punt de complir-se dos anys de l'obertura de les fronteres alemanyes als sol·licitants d'asil, l'acollida de refugiats segueix centrant el debat electoral del país, mentre la cancellera Angela Merkel defensa la decisió de llavors com la correcta davant d'una emergència humanitària.

El 4 de setembre de 2015, quatre dies després que Merkel pronunciés la frase «ho aconseguirem» referida a la capacitat d'Alemanya per acollir els refugiats, Berlín i Viena van acordar obrir les fronteres per permetre el pas a les desenes de milers de persones en aquests moments atrapades a Hongria. L'endemà arribaven a Munic i altres ciutats del país els primers trens especials amb milers de refugiats, majoritàriament sirians; en tancar l'any, el nombre de peticionaris d'asil arribats a Alemanya superava els 890.000, segons xifres actuals del departament federal de Migració (Bamf).

Va ser un màxim històric de l'Alemanya moderna, que va doblar l'anterior rècord de 438.000 peticionaris d'asil rebuts el 1992, en plena crisi dels Balcans. El 2016, el flux es va reduir a 320.000, a causa tant al tancament de la ruta dels Balcans com a l'acord amb Turquia per contenir la seva arribada a territori de la UE a través de Grècia.

Amb els registrats aquest 2017 -altres 120.000- s'han superat els 1,3 milions de peticionaris arribats des de 2015 i la frase de «ho aconseguirem» segueix perseguint la cancellera. «A l'estiu de 2015 teníem una situació extrema en termes humanitaris. Estic convençuda que la nostra reacció va ser correcta», afirma Merkel, en declaracions publicades ahir pel setmanari Der Spiegel. La tasca d'integrar aquestes persones és titànica: 780.000 del total de peticions d'asil arribades aquests dos anys i mig van ser resoltes positivament.El mig milió restant està pendent d'avaluació o ja ha vist rebutjada la seva petició i hauria de tornar al seu país, sigui voluntàriament -a través dels programes d'ajuda de l'Bamf- o per la via de l'expulsió.

Resultats tímids

Les mesures del Govern per accelerar les expulsions dels que van incórrer en delictes o estan catalogats de perillosos -presumptes terroristes- han donat resultats més aviat tímids: el 2016 es va expulsar uns 25.000 i el còmput d'aquest any se situa en 12.545.

La líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) s'ha llançat a la recerca de solucions que qualifica de «sensates», com plans compartits per França, Espanya i Itàlia per regular el flux migratori des dels països d'origen o de trànsit a l'Àfrica.