La llei del desnonament exprés permetrà recuperar la vivenda okupada a 20 dies. La llei aprovada al Congrés amb els vots del PP, Ciutadans i nacionalistes bascos i catalans, diu que, qualsevol persona que li hagin okupat la propietat, pot demanar la immediata recuperació de la mateixa, excepte les entitats privades i gestores d'habitatges destinats al lloguer social.
En contra han votat PSOE i Podemos, entenen que no es garanteix el reallotjament dels expulsats, i no hi ha mesures concretes per als desnonats en una situació de vulnerabilitat. Mentre que el text ja ha estat remès al Senat, Podemos portarà la nova norma al Tribunal Constitucional.
Finalment els socialistes s'han despenjat aquest dimarts d'un text que, en gran mesura, havien acordat i recolzat en la fase de ponència, el que ha estat enlletgit per diferents grups durant el debat en Comissió. Segons al·leguen, el resultat "final no té mesures concretes contra els extorsionadors, sinó contra els ocupants".
La llei ha acabat definint-se com una modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil "en relació amb l'ocupació il·legal d'immobles", malgrat que en un primer moment va ser presentada com una modificació per regular "un procediment específic per a garantir la possessió d'habitatges titularitat de propietaris persones físiques i per assegurar a les entitats socials i a les administracions públiques la disponibilitat dels habitatges en el seu haver destinats a lloguer social ".
En la votació d'esmenes a la Comissió s'han exclòs del procés de desnonament exprés a les entitats privades i gestores d'un fons d'habitatges destinats al lloguer social, que venien incloses en el text aprovat per la ponència, que els obria la porta al fet que entitats financeres o fons voltor poguessin acollir-se a aquests procediments.
Segons la proposta finalment aprovada, podran demanar "la immediata recuperació de la plena possessió d'un habitatge o part d'ella sempre que s'hagin vist privats d'ella sense el seu consentiment" les persones físiques propietàries d'habitatge, entitats sense ànim de lucre i "entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d'habitatge social ".
En aquest cas, es traslladarà un avís als ocupants, extensible a aquells que en aquest moment no es troben en l'habitatge. Des de llavors, s'exigirà a aquests ocupants que justifiquin la situació de possessió. Davant d'això, "exclusivament" podran fonamentar la seva oposició a la demanda en "l'existència de títol suficient per a posseir l'habitatge o en la manca de títol" per part del demandant.
En cas de no aportar-se "justificació suficient, el tribunal ha d'ordenar mitjançant interlocutòria el lliurament immediat de la possessió de l'habitatge". Contra aquesta interlocutòria, diu la llei, "no es pot interposar cap recurs i es durà a efecte contra qualsevol dels ocupants que estiguin en aquest moment en l'habitatge".
Així mateix, també es dictarà sentència "immediatament" en cas que el demandat no contestés al requeriment en el termini previst de cinc dies. La llei, a més, possibilita l'execució, si així ho sol·licités el demandant, sense la necessitat que transcorri el termini de 20 dies previst a la Llei d'enjudiciament civil.
La llei contempla la comunicació "als serveis públics competents en matèria de política social" en diferents fases del procés "si procedís la seva actuació", encara que no d'ofici sinó un cop s'obtingués consentiment "interessats".
La primera d'elles, en cas de identificar-se als ocupants en efectuar la notificació de la demanda, en acordar el lliurament de la possessió de l'habitatge i el desallotjament i també quan es fixi la data per executar el desnonament. En acordar el lliurament de la possessió, es fixa un termini de set dies perquè aquests serveis públics puguin "adoptar les mesures de protecció que en el seu cas siguin procedents".
No obstant això, la proposició de llei no garanteix l'alternativa habitacional per als desnonaments d'aquestes ocupacions i no té definides mesures concretes per a aquells casos en què les persones desnonades es trobin en una situació de vulnerabilitat.
Estableix, això sí, l'obligació de les administracions públiques d'incorporar en els seus protocols d'habitatge "mesures àgils de coordinació i cooperació a fi de prevenir situacions d'exclusió residencial", amb la finalitat de "donar resposta adequada i el més immediata possible" a casos de vulnerabilitat.
Aquests protocols, subratlla aquesta mesura inclosa en una disposició addicional, "garantiran la creació de registres" on incorporar "dades sobre el parc d'habitatges socials disponibles per a atendre a persones o famílies en risc d'exclusió".
