Especial Informatiu Celiaquia
diaridegirona.cat >Celiaquia>Celíacs>

Què és la malaltia celíaca?

Què és la malaltia celíaca?

Es calcula que un 1% dels ciutadans europeus són intolerants al gluten, sent més freqüent en les dones

28-05-2015TuentiMeneame

La malaltia celíaca (EC) és un intolerància permanent al gluten del blat, ordi, sègol i probablement avena que es presenta en individus genèticament predisposats, caracteritzada per una reacció inflamatòria, de base immune, en la mucosa de l'intestí prim que dificulta l'absorció de macro i micronutrients.

La prevalença estimada en els europeus i els seus descendents és de l'1%, sent més freqüent en les dones amb una proporció 2: 1. Un percentatge important de pacients (75%) estan sense diagnosticar degut, en la seva major part, al fet que l'EC durant anys s'ha relacionat, exclusivament, amb la seva forma clàssica de presentació clínica.

No obstant això, el reconeixement d'altres formes atípiques de manifestar-se, oligo i asimptomàtiques, combinats amb la major i millor utilització de les proves complementàries disponibles, ha permès posar de manifest l'existència de diferents tipus d'EC:

€ Simptomàtica: Els símptomes són molt diversos però tots els pacients mostraran una serologia, histologia i test genètics compatibles amb l'EC.
€ Subclínica: En aquest cas no existiran símptomes ni signes, encara que sí seran positives la resta de les proves diagnòstiques.
€ Latent: Són pacients que en un moment determinat, consumint gluten, no tenen símptomes i la mucosa intestinal és normal. Existeixen dues variants: Tipus A: Van ser diagnosticats de MC en la infància i es van recuperar completament després de l'inici de la dieta sense gluten, romanent en estat subclínic amb dieta normal. Tipus B: En aquest cas, amb motiu d'un estudi previ, es va comprovar que la mucosa intestinal era normal, però posteriorment desenvoluparan la malaltia.

€Potencial: Aquestes persones mai han presentat una biòpsia compatible amb l'EC però, de la mateixa manera que els grups anteriors, tenen una predisposició genètica determinada per la positivitat de l'HLA-DQ2 / DQ8. Tot i que la serologia pot ser negativa, presenten un augment en el nombre de limfòcits intraepitelials. La probabilitat mitjana de desenvolupar una EC activa és del 13% i una EC latent del 50% (taula 1).
Simptomatologia de la malaltia celíaca. Els símptomes més freqüents són: pèrdua de pes, pèrdua de gana, fatiga, nàusees, vòmits, diarrea, distensió abdominal, pèrdua de massa muscular, retard del creixement, alteracions del caràcter (irritabilitat, apatia, introversió, tristesa), dolors abdominals, meteorisme, anèmia per dèficit de ferro resistents a tractament. No obstant això, tant en el nen com en l'adult, els símptomes poden ser atípics o estar absents, dificultant el diagnòstic.

Diagnòstic. Mitjançant un e­xamen clínic acurat i una analítica de sang, que inclogui els marcadors serològics de malaltia celíaca (anticossos antigliadina, antiendomisi i antitransglutaminasa tissular) s'estableix el diagnòstic de sospita de la malaltia. El coneixement recent de diferents formes clíniques de malaltia celíaca (clàssica, atípica, silent, latent, potencial, etc.), demostra que no sempre es pot establir un diagnòstic clínic o funcional de la malaltia celíaca.

Per això, per al diagnòstic de certesa de la malaltia celíaca és imprescindible realitzar una biòpsia intestinal. Aquesta biòpsia consisteix en l'extracció d'una mostra de teixit de l'intestí prim superior per veure si està o no malmès. Per realitzar aquesta prova és necessari que no s'hagi retirat el gluten de la dieta.

Tractament. Consisteix en el seguiment d'una dieta estricta sense gluten durant tota la vida. Això comporta una normalització clínica i funcional, així com la reparació de la lesió vellositària. El celíac ha de basar la seva dieta en aliments naturals: llegums, carns, peixos, ous, fruites, verdures, hortalisses i cereals sense gluten: arròs i blat de moro. S'han d'evitar, en la mesura del possible, els aliments elaborats i / o envasats, ja que en aquests és més difícil garantir l'absència de gluten. La ingestió de petites quantitats de gluten, d'una manera continuada, pot causar trastorns importants i no desitjables.

Malalties associades. Solen precedir a l'EC, encara que també poden manifestar-se simultàniament i fins i tot després d'ella. Els pacients que les pateixen són considerats grups de risc ja que la seva associació es produeix amb una freqüència superior a l'esperada:
€ Dermatitis herpetiforme.

€ Diabetis mellitus tipus I.

€ Dèficit selectiu d'IgA.

€ Síndrome de Down.

€ Malaltia hepàtica.

€ Malalties de tiroides.

€ Intolerància a la lactosa.

Complicacions. Encara que normalment són trastorns evolutius de la malaltia davant la falta de diagnòstic precoç, o en pacients amb escassa adherència a la dieta sense gluten, de vegades és la forma de presentar-se en persones de més de 50 anys: Limfoma no-Hodgkin.
També conegut com LNH- o simplement com limfoma- és un càncer que comença en les cèl·lules anomenades limfòcits, el qual és part del sistema immunològic del cos. Els limfòcits es troben en els ganglis limfàtics i en altres teixits limfàtics (com la melsa o la medul·la òssia). El risc de desenvolupar aquesta complicació és 2 vegades superior a la població general, igualant-se a aquesta després de dur a terme una dieta exempta de gluten durant 5 anys. Carcinomes. Són de cèl·lules escamoses a nivell orofaringi i esofàgic, o adenocarcinoma en intestí prim o recte.

La dieta
1. No s'ha d'iniciar una dieta sense gluten sense haver realitzat prèviament una biòpsia intestinal que demostri la intolerància a aquest, per l'alteració de la mucosa. La prescripció d'aquesta dieta, només perquè hi ha sospita d'intolerància a aquesta proteïna o per resultat positiu en la prova d'anticossos específics, sense haver-se realitzat una biòpsia intestinal que ho confirmi pot ser un error que l'únic que s'aconsegueix és retardar o emmascarar el diagnòstic d'una possible malaltia celíaca.

2. La dieta s´ha de seguir-estrictament durant tota la vida. La ingestió de petites quantitats de gluten pot produir lesió de les vellositats intestinals, encara que no sempre aquestes lesions tenen per què anar acompanyades de símptomes clínics.

3. S'eliminarà de la dieta qualsevol producte que porti com a ingredient blat, civada, ordi, sègol, espelta, triticale i/o productes derivats com són: midó, farina, pans, pastes alimentàries, etc.

4. El celíac pot prendre tot tipus d'aliments que no contenen gluten en el seu origen: carns, peixos, ous, llet, cereals sense gluten (arròs i blat de moro), llegums, tubercles, fruites, verdures, hortalisses, greix comestibles i sucre.

5. El consum de productes manufacturats comporta assumir riscos potencials. Avui dia, la lectura de l'etiqueta del producte, en el moment de la compra, no és una mesura del tot segura, perquè encara que la legislació vigent obliga a especificar l'origen botànic de les farines, midons, fècules, sèmoles i qualsevol altre derivat dels cereals blat, civada, sègol i triticale utilitzats, pot portar a confusió. És convenient llegir sempre l´etiqueta del producte que comprem, encara que sempre sigui el mateix.

6. En adquirir productes elaborats i / o envasats, s'ha de comprovar sempre la relació d'ingredients que figura a l'etiqueta. Si en aquesta relació apareix qualsevol terme dels quals se citen a continuació, sense indicar la planta de procedència, ha de rebutjar-se el producte, llevat que figuri com permès en l'última edició de la llista d´aliments aptes per a celíaccs, que periòdicament actualitza la FACE (Federació d´Associacions de Celíacs d´Espanya) .

7. La relació d'ingredients que sol aparèixer en l'etiquetatge de productes alimentaris, que contenen o poden contenir gluten són: Gluten, cereals, farina, midons modificats (E-1404, E-1410, E-1412, E-1413, E-1414, E-1420, E-1422, E1440, E-1442, E-1450), amilacis, fècula, fibra, espessidors, sèmola, proteïna, proteïna vegetal, hidrolitzat de proteïna, malt, extracte de malt, llevat, extracte de llevat, espècies i aromes.
8. Com a norma general,cal eliminar de la dieta tots els productes a granel, els elaborats artesanalment i els que no estiguin etiquetats, on no es pugui comprovar el llistat d'ingredients.

9. Cal tenir precaució amb la manipulació d'aliments, en bars i restaurants (truites de patata que poden portar llevat, patates fregides fetes en fregidores que s'utilitzen també per fregir croquetes, salses lligades amb farina, arrebossats, purés o cremes de verdura naturals als quals s'afegeixen «crostons» de pa de blat, etc.), i igualment en menjadors escolars (per exemple, si un primer plat consisteix en mongetes amb embotit, no és una mesura segura retirar l'embotit i servir la mongeta al celíac, ja que si l'embotit portés gluten, quedarà a la salsa). Cal consultar la forma d'elaboració i ingredients de cada plat abans de consumir-lo.

10. S´ha d´evitar fregir aliments sense gluten en olis on prèviament s'hagin fregit productes amb gluten.

11. Cal tenir precaució amb les farines de blat de moro, arròs, etc. de venda en fleques o supermercats sense certificar l'absència de gluten. Poden estar contaminades si la seva mòlta s'ha realitzat en molins que també molen altres cereals com blat o civada.

12. En aquelles cases en què hi ha un celíac, es recomana eliminar les farines de blat i el pa ratllat normal i utilitzar en el seu lloc farines i pa ratllat sense gluten o flocs de puré de patata per arrebossar, empanar o espessir salses. D'aquesta manera, molts dels aliments que es preparin els pot prendre tota la família, inclòs el celíac. També cal tenir precaució amb els aliments importats. Un mateix fabricant pot emprar segons les diferents normatives dels països, diferents ingredients per a un producte que es comercialitza sota la mateixa marca comercial.

13. I finalment, davant el dubte de si un producte conte´é gluten, no el consumeixi.