Després de set setmanes de malastrugança, bones sensacions i escàs botí, el Girona va reivindicar-se ahir, i de quina manera, davant l'equip més potent de la categoria, el Saragossa. El conjunt gironí va estar a l'alçada de les circumstàncies i, empès pels prop de 6.000 seguidors que hi havia a Montilivi, va oferir el millor regal de Festa Major per a l'afició. Montilivi va veure com David, amb les seves humils però esmolades armes, es cruspia el Goliat de Segona.

Els jugadors del Girona van fer cas al seu entrenador i van saltar a la gespa sense cap mena de respecte cap a un adversari temible. Tant és així que Raúl Martín va estar a punt d'obrir el marcador al quart d'hora de joc però Lopez Vallejo, molt atent, es va avançar a l'andalús. En la següent acció de perill, Manga, en una centrada-xut marca de la casa, va tornar a fer intervenir el porter aragonès. El migcampista vallesà, un dels homes més en forma, es convertiria en protagonista pocs minuts després. Lizondo Cortés no va tenir dubtes a assenyalar pena màxima una empenta de Pavón a Gabri dins l'àrea. Manga es va treure l'espina del penal errat al camp del Llevant i va transformar magistralment el llançament. 1-0 i el gegant aragonès començava a no ser-ho tant.

La bèstia però no estava ferida de mort i va començar a fer funcionar el seu engranatge. Rafa Ponzo va salvar literalment el Girona en una doble ocasió aragonesa de Braulio primer, i salvant un xut dins la petita de Caffa. El Saragossa començava a demostrar que amb mitja ocasió és capaç de fer dos gols. Un minut després, Jorge López, com aquell qui no vol la cosa, es va inventar un xut ras des del vèrtex dret de l'àrea que es va estavellar al pal. Eren els millors minuts dels aragonesos i la mitja part va caure com aigua beneïda entre els jugadors gironins.

Els crits de Marcelino al vestidor visitant van sorgir efecte i el Saragossa va sortir a la represa més despert, més concentrat i amb ganes de deixar en una simple anècdota el gol de Manga. El tècnic va treure tota l'artilleria (Arizmendi i Ewerthon) i el Saragossa va començar a arraconar el Girona. Una pentinada perillosa d'Ewerthon que va salvar Ponzo i una rematada claríssima de cap d'Arizmendi que va sortir fora, evidenciaven el domini aragonès. Abans que Agné decidís retirar Raúl Martín i donar entrada a Dorca per controlar millor el centre del camp, Chechu hauria pogut fer el segon després de deixar en evidència Paredes i Pavón. Va xutar a fora.

Arizmendi, l'home dels cinc milions d'euros, va estar a punt d'equilibrar el partit en una rematada que va sortir alta. El Girona es tornaria a salvar instants després quan, Oliveira, dins l'àrea petita, enviava increïblement la pilota fora, llepant el pal dret de la porteria de Ponzo. Els minuts, però, avançaven a favor dels locals i Oliveira hi va contribuir encara més amb un cop de colze innecessari sobre Xumetra, quan l'estartitenc enfilava el contracop. Expulsió, un Girona jugant amb un de més els darrers instants i 5 minuts de patiment en l'afegit, abans de celebrar, com es mereixia, la gesta.