O blanc o negre. Sense terme mig. D'aquests colors es vesteixen les últimes actuacions del Girona. Es passa de l'eufòria al fracàs en qüestió de set dies, encara que les bones notícies, de moment, s'imposen a les dolentes. Així va passar amb a victòria enfront el Saragossa (1-0), quan els qualificatius s'acabaven per definir l'empenta i el coratge dels d'Agné. Ara fa una setmana, a Múrcia semblava que s'acabés el món. "Hem fet pena", assegurava l'extècnic del Peralada. Una afirmació totalment oposada a la valoració d'ahir. La victòria davant l'Hèrcules bé s'ho valia.

Set dies després de naufragar a la Nueva Condomina, Agné treia pit dels seus: "Hem fet el millor partit de la temporada", deia. De motius no li'n faltaven: "Hem jugat 90 minuts molt intensos i l'equip ha cregut en les seves possiblitats fins al final". Ara bé, d'elogis cap al rival també n'hi va haver. "L'Hèrcules és el millor equip que ha passat per Montilivi; hem d'estar satisfets de la victòria", va afegir. Agné, al contrari del que els alacantins podien pensar després de desaprofitar clares ocasions per avançar-se al marcador, va veure el resultat "del tot just. A vegades els toca a uns i a vegades als altres. Ells han tingut una ocasió molt bona per un error clar nostre, però no ho han aprofitat. I nosaltres sí. El futbol és just". Encara que, de nou, un dels grans de Segona A ha estat la víctima gironins, Agné va preferir contenir l'eufòria i apel·lar al mateix objectiu que van fixar-se a l'inici de temporada: "Són tres punts més per continuar tranquils a la taula; que és el que tots volem. Ara vénen rivals que estan per sota nostre. Allà és quan realment és important guanyar. Si ho fem, ja mirarem després cap amunt".

Si algun "però" li va trobar al seu equip va ser la seva poca efectivitat lluny de Montilivi. "Hem de continuar rendint a un alt nivell i fer-nos forts a casa, com fins ara. I sobretot, millorar com a visitants, on perdem massa punts".

A l'hora de destacar noms propis, Agné no en va tenir cap dubte: "Me n'alegro molt per Jito. S'ho mereix. És un davanter i un gol sempre li va bé. Ja us ho puc dir ara que serà titular aquest cap de setmana que ve. A més, el gol no es qüestió de ratxes? Doncs que m'ho demostri". D'elogis també se'n va endur Rafa Ponzo: "Sabíem que l'Hèrcules és un equip molt perillós a pilota aturada i en Rafa ha estat de 10 en aquest aspecte. Estem molts segurs amb ells".

Mandiá, resignat

La visió de Juan Carlos Mandiá, tècnic de l'Hèrcules, va ser força diferent. Dolgut per la derrota i per l'expulsió que va rebre a la primera part, va resignar-se al resultat final tot i l'esforç dels seus: "El partit era per guanyar-lo còmodament. Podríem anar 0 a 3 a la segona part sense cap problema... Però el futbol té aquestes coses". A l'hora de valorar la jugada que va suposar la seva expulsió, Mandiá va reconèixer que "només li vaig dir a l'àrbitre que anés amb compte, que quedava molt partit i nosaltres, sense donar puntades de peu, ja teníem 2 targetes".

Dels seus va assegurar que "estic molt content per l'actitud de l'equip, però és una llàstima haver perdut. No crec que ens afecti de cara al futur tal com hem jugat". I del rival, bones paraules: "És un camp molt difícil, la veritat. El Girona ha aprofitat l'única oportunitat que ha tingut, sí, però també va guanyar el Saragossa i va empatar amb la Reial Societat. Per alguna cosa deu ser".