i un racó buit. Ahir el Municipal de Sarrià de Ter, com cada cop que els dos millors equips gironins d'handbol es veuen les cares a casa de l'Institut Balmes, es va quedar petit. La xifra de 700 persones que hi caben a les grades es va veure superada amb espectadors a gairebé tots els racons possibles; ja sigui drets a dalt de tot o rere les porteries. D'aquests, gairebé la meitat animaven el conjunt visitant. I és que si al damunt del parquet el duel va ser frenètic, a les grades també ho va ser.

Des de ben bé una hora abans del partit, les botzines i els crits ja es van instal·lar al pavelló. La meitat de la grada era verd-i-blanca i l'altra meitat groc-i-blava. Els més sorollosos, sens dubte, van ser els bordilencs, que animaven els seus amb cantarelles com "1961, neix el club que porto al cor, Club Handbol Bordils". La resposta dels sarrianencs no es feia esperar: "olele olala, ser del Sarrià és el millor que hi ha!". Malgrat la rivalitat, cap incident, molta companyonia i una bona dosi d'humor, com la que mostraven uns aficionats locals que van canviar el nom del club rival en una pancarta pel de "Gordils".

Quan el rellotge s'acostava al ?final del partit, al pavelló només s'hi sentien els crits dels bordilencs, animats sempre per les aturades del porter Jordi González, que aprofitava cada acció per escalfar encara més l'ambient. Després de la botzina final, com no podia ser d'una altra manera, èxtasi i ?eufòria verd-i-blanca mentre els jugadors i tècnics s'abraçaven en una pinya al davant dels seus aficionats.