A la Lliga Femenina hi ha molt poques jugadores amb l'experiència de Noemí Jordana. La base osonenca del Girona és la jugadora en actiu amb més partits a la competició, per sobre de 400, i, per això, quan reconeix que diumenge Maya Moore (Ros Casares) la va "impressionar" no parla gratuïtament. "Va causar impacte amb un parell de jugades molt diferents de les que estem acostumats a veure aquí, molt espectaculars, que les veus i et quedes dient "guau"", diu Jordana sobre la nord-americana, millor debutant l'any passat a la WNBA i considerada, per molts, la futura millor jugadora mundial. Es referia a un parell de contracops que va acabar després de recepcionar amb una mà o un bàsquet de mitja distància després d'un rectificat.
"Des de baix, a la pista, encara és més impressionant, vaig estar a punt d'aplaudir". Per a la veterana base, tot i que n'havia sentit a parlar i les dues nord-americanes (Morris i Robinson) l'havien avisat, el gran nivell de Moore va ser una petita sorpresa. Menys novetat va ser per a una Anna Carbó, que era el segon cop que "patia" Maya Moore: "Jo ja hi havia jugat i era conscient que era molt bona. El 2007 en el Mundial sub19 de Bratislava, Estats Units va guanyar l'or i en el partit contra nosaltres ella ja va demostrar que era molt bona tot i que tenia un any menys que la resta. Si ja ho era llavors, imagina ara amb 22 anys! Als Estats Units la comparen amb Michael Jordan i jo no crec que s'equivoquin".
Jordana, Carbó i la llista seguiria amb la resta de jugadores que diumenge varen "topar" contra Maya Moore parlen, sense dubtar-ho, del físic per argumentar la sensació de superioritat de la nord-americana. "Físicament són uns cossos que aquí no veus, molt potents, amples, que no val dir grasses, i que no pots aturar de cap manera", diu Jordana que, però, ho fa extensiu a tot el Ros en general. "Jo defensava Vesela i em deien que li puntegés els tirs... però si m'havia de posar de puntetes per veure-li la cara!". Un físic, el de Moore, que va quedar molt clar en l'espectacular tap que va clavar a Anna Carbó quan l'aler del Girona finalitzava un contracop. "Em diuen que va saltar des de la línia de tir lliure... no ho sé. La veritat és que semblava que no hi havia d'arribar de cap manera", diu Carbó, que ahir, mentre aprofitava el dia lliure per estudiar, reconeixia que "físicament són impossibles d'aturar, amb la Maya Moore es va veure en les dues jugades de contratac o en una altra acció perdent el pas i acabant amb rectificat a mitja zona que només es veu en bàsquet masculí". Com Jordana, però, fa extensiu el cas de Moore a les altres perquè "només calia veure com les nostres pivots no podien moure Yacobou o com Lauren Jacskon treia vint centímetres a la jugadora que la defensava".
El físic ho és tot? No. Jordana i Carbó reconeixen que "el físic no ho pot fer tot" perquè, com diu la base osonenca, "si tens molt cos i la botes al peu està clar que no vas enlloc" o l'aler que torna al cas de Maya Moore: "té un do, els quatre triples que ens va fer no són producte del físic, s'ha de tenir bon tir per ficar-los". I un defecte? Carbó dubtaria, o no els va veure, però Jordana ho té més clar: "no bota bé, la Jene (Morris) ens ho havia dit i ens repetia que la pressionéssim, però com fer-ho si amb prou feines pots acostar-te a ella i aguantar el seu físic increïble". Jordana ha jugat contra gairebé tothom, però, posats a trobar-hi una comparació cita una excompanya seva, precisament, al Ros Casares. "Chamike Holdsclaw que també havia destacat a la WNBA i ara ja està retirada. Fèiem 1x1 i no la podies parar de capa manera. Rèiem molt". Carbó, que recorda haver demanat una fotografia a Becky Hamon després d'un partit en la seva etapa a l'Estudiantes, veu Moore comparable amb la també mítica Diana Taurasi ("és la que em queda per jugar-hi en contra ara").
El director esportiu de l'Uni Girona, Pere Puig, tampoc no amaga un notable impacte pel joc d'una jugadora que, amb només un any a la WNBA, ja s'ha emportat el primer títol (Minnesota), el guardó de millor debutant i té totes les butlletes de la rifa per jugar un paper protagonista amb la selecció dels Estats Units en els propers Jocs Olímpics de Londres. "És una jugadora impressionant, d'un nivell altíssim que, fins i tot, provoca que les altres jugadores del Ros, també grans estrelles ho semblin menys. Wauters és una jugadora increïble, amb un gran joc de peus sota la cistella, i el seu partit ha quedat més tapat per l'actuació de Moore o el cas de Lauren Jacskon, tres cops millor jugadora de la WNBA, i que va passar desapercebuda". Sobre la pista, Jordana i Carbó van veure Jackson jugar "molt tranquil·la" per bé que l'aler deixa clar que el Ros no es va relaxar. "Sap greu perdre de 38 punts, però encara que el Ros hagi guanyat molts partits amb trenta punts de diferència diumenge no es varen relaxar fins a la final. Són tantes que volen jugar, que no poden afluixar".
Puig es va quedar que amb la presència de Moore, i de tot el Ros en general, van dur "més dues mil persones a Fontajau una altra vegada, sap greu perdre de quaranta, però va ser una festa". Un cop li va haver passat l'emprenyada per la "pallissa", Anna Carbó també, com Pere Puig, n'extreu els aspectes positius. "Em sento afortunada, segur que moltes jugadores de bàsquet em van tenir enveja perquè vaig jugar contra Maya Moore i el Ros Casares diumenge. Molta gent juga a bàsquet tota la vida i no ho pot fer. Jo mai faré 1.95, ni jugaré a la WNBA, ni res d'això... per tant jugar contra elles em fa il·lusió".
