Javi Salamero va fer-se càrrec d'un equip pràcticament mort. Enfonsat a la classificació, negat de cara el gol, fluix en defensa i enfadat amb la fortuna, que decididament li havia girat l'esquena. Gairebé dos mesos després, aquell Girona amb les constants vitals sota mínims torna a respirar. L'estat pessimista que s'havia apoderat de Montilivi ha deixat pas a una eufòria continguda i a una rauxa que no sembla tenir aturador. La permanència, llevat d'una catàstrofe que ningú ja espera, és un fet que només cal confirmar sobre la gespa. Com s'explica aquesta reacció? Què ha fomentat una revifalla d'aquest calibre? Javi Salamero responia a preguntes com aquestes, donant alguna pinzellada de collita pròpia. Justificava la remuntada gironina al compromís de tota la plantilla, a la punteria de Corominas, a la solidesa defensa i, sobretot, a l'estat de gràcia d'un Jandro que, jugant pel mig i no per la banda, ha ratllat la perfecció.

Per a l'entrenador blanc-i-vermell, hi ha "diverses claus" que han permès al Girona reaccionar a temps i escalar posicions fins a estar pràcticament salvat. Una d'elles, i potser la més important per a Salamero, ha estat el canvi de posició d'un jugador tan important com ho és el migcampista Jandro Castro. "Posar-lo pel mig ha estat la clau. Si juga a la banda perd el seu potencial, així que l'hem hagut de centrar una mica. Allà és on s'associa millor amb en Coro", expressava el tècnic, subratllant el rendiment d'un i altre futbolistes, que entre tots dos sumen més d'una vintena de gols aquesta temporada.

I no només això ha ajudat el Girona. També el fet d'haver trobat, per fi, la tecla idònia perquè la defensa funcioni. "El nivell defensiu de l'equip cada cop ha sigut millor i això s'ha notat. Al darrere som més durs, més forts", destacava un Salamero qui va treure ferro al fet d'haver-se vist amb l'obligació de gestionar una plantilla tan àmplia, ja que va destacar el "gran compromís" de tots i cadascun dels futbolistes que formen part del vestidor. "Estic molt content de la predisposició de tothom i durant aquest temps ningú m'ha molestat. Quan vaig arribar ja vaig dir que el que molestés el faria fora. I això que a mi mai em tremola el pols per prendre decisions com aquestes. Però no ho he hagut de fer perquè tothom ha acceptat el seu rol i en major o menor mesura tothom ha ajudat. Fins i tot els lesionats de llarga durada", va explicar el tècnic.

Salamero també va destacar el paper de Rubi, la seva mà dreta a la banqueta, de qui va subratllar la seva "excel·lent tasca". "M'ha ajudat moltíssim i gran culpa de tot el que estem vivint és seva", va finalitzar.