El tret d'Hermida, el pistoler de la Cerdanya, quasi toca la diana. En un recinte bucòlic en el comtat d'Essex, la Hadleigh Farm i a una hora de Londres, el gironí va ser un dels corredors capdavanters de la cursa de mountain bike que es disputava entre dos turons, i en un continuat puja i baixa. Una prova explosiva, en la qual Hermida va oferir la seva millor cara de gran competidor, però va picar amb l'infortuni per dues vegades. En la primera volta quan es va veure embolicat en una caiguda i en la cinquena (la prova constava de set amb un toal de 34 km) quan una sortida de cadena el va fer endarrerir de la lluita per als primers llocs.Ho tenia complicat per plantar cara al campió i el subcampió, que van ser el txec Kulhavy i el suís Nino Schurter, que van demostrar ser els més forts durant l'hora i mitja de la cursa. En canvi, l'italià Marco Aurelio Fontana, que va perdre pistonada a l'última volta, sí que semblava al seu abast en la lluita per a la medalla de bronze. En tot cas, Fontana va saber administrar el temps d'avantatge, no es va posar nerviós i li van sobrar quatre segons per aconseguir el tercer lloc. La quarta plaça no era un desencís per a Hermida, que se'n va mostrar molt orgullós.

Com havia explicat Hermida a la prèvia de la cursa olímpica, tant la sortida com la primera volta podien ser decisives. Situat en la fila inicial amb els vuit millors del rànquing, el tercer per la dreta, va fer una arrencada correcta, entrant el quart en el revolt i mirant de reull els que havien sortit més embalats, el suís Schurter i el francès Absalon, doble campió olímpc (Atenes i Pekín) que buscava el seu tercer or. Però una caiguda, poc després, el va deixar sense possbilitats i acabaria plegant. En aquest incident també s'hi veia afectat Hermida, que perdia contacte amb els tres corredros que s'esapacarien i que, al final, van ser els medallistes (Kulhavy, Schurter i Fontana). En culminar la primera volta portaven 5 segons al de la Cerdanya, que va cedir-ne fins a 13 durant la segona i tot se li complicava. Per sort, per darrera arribaria el sudafrià Burry Stander, que seria un eficaç col·laborar per al de Puigcerdà en una magnífic treball de persecució que acabria donant els seus fruits.

En completar la tercera volta, Hermida i Stander ja havien caçat als tres de davant i el panorama canviava, amb més aspirants al podi. Amb Kulhavy i Schurter com els més actius del grup, Hermida es mantenuia a l'expecattiva, conscient que podia arribar la seva oportunitat, De tots cinc, era el més veterà (aquest agost fa 34 anys) davant uns adversarts més joves (de 25 a 28 anys). Com ha demostrat altres vegades, la seva expreiència podia donar un cop d'efecte determinant.

En començar la cinquena volta, tothom era consicent que s'acostava l'hora de la veritat. L'italià Fontana donava algun signe de feblesa, però aguantava. Hermida es deisava veure, guanyava alguna posició i posava el neguit entre els favorits. Però de cop i volta va desaprèixer dels primers llocs, sense motiu. Què havia passat, havia caigut? No, com ell revelaria després, li va sortir la cadena i en l'operació de tornar-la a lloc va perdre més de 20 segons. La sisena i penúltima volta la començava en cinquè lloc a 25 segon dels tres líders que també havien deixat enrera Stander (a 16). En sisena i setena posició, a més de 50 segons', rodaven l'alemany Fumic i l'espanyol Coloma. Com havia passat una hora abans, Hermida es va tornar a al·liar amb Stander per perseguir el somni de les medalles. Al davant, Kulhavy i Schurter acabarien trencant la resistència de Fontana però aquest mantenia 15 segons de marge en la setena i darrera volta per assegurar-se el bronze, Hermida tibava tot esperant alguna errada de l'italià però no es va produir; el ceretà va arirbar prou sencer per batre el sudafricà Stander per al quart lloc. Mig minut abans, Kulhavy havia estat més poderós en l'esprint que Schurter en el que va ser una cursa emocionant i que es va córrer sense concessions ni reserves.