No va ser necessari guiar-los cap a la sala de premsa. Tampoc se'ls va haver d'indicar on queien els vestidors, ni tampoc per on s'accedia al terreny de joc. Ja s'ho coneixen prou bé; tant un com l'altre. Per a Javier Acuña i Felipe Sanchón, Montilivi és com casa seva. I això que tots dos són fitxatges d'aquesta temporada, però aterren a un club que ja els ha vist defensar els seus colors en més d'una etapa. Per a Felipe ja serà la tercera, però arriba amb la mateixa il·lusió que el primer dia; Acuña és com si "mai hagués marxat". Va tancar el curs anterior en un gran moment de forma, amb golàs inclòs a La Condomina. I així vol seguir. Tots dos tenen fam i vénen a sumar. Són pràcticament les dues darreres peces de la plantilla gironina, els dos fitxatges que han de fer oblidar Ferran Corominas i que a banda d'assistències, empenta i trempera en atac, han d'aportar gol.
Se'ls definia com "bons futbolistes" i "alhora compromesos". Com a "jugadors de la casa", amb "qualitat" i també "polivalència". Així són Felipe Sanchón i Javier Acuña en boca del secretari tècnic Sergi Raset, que es desfeia en elogis i bones paraules cap a les dues incorporacions que ahir el Girona, després d'una espera forçada per les rescisions de tots dos, finalment presentava en societat. Felipe deixa així l'Hèrcules d'Alacant i torna a Montilivi en la que serà la seva tercera etapa en clau gironina. I hi arriba amb ganes el català. "És on volia estar, perquè aquí se m'ha tractat molt bé sempre i perquè el club ha mostrat un fort interès en fitxar-me des del primer moment. He vingut un xic tard perquè sempre costa deslligar-se d'un club, però finalment s'ha produït. És cert que quan veus que la cosa s'allarga sempre tems en què pugui passar alguna cosa, però la confiança que la gent del club m'ha anat demostrant al llarg d'aquests últims dies m'ha tranquil·litzat força", declarava ahir el jugador, que signa per les dues properes temporades i que lluïrà el dorsal "19" a l'esquena.
Pel que fa Acuña, el paraguaià, amb el seu fitxatge pel Girona, veu així complerta una de les seves voluntats des que el passat mes de juny feia les maletes i tornava a Madrid. Al filial blanc des d'un primer moment li van obrir la porta de sortida, pel que el jugador va veure's obligat a buscar-se la vida i cercar quins podrien ser els seus possibles destins. "He tingut diferents propostes sobre la taula i fins i tot m'he plantejat tornar al meu país, perquè allà el meu tiet entrena un equip. Però aquesta era la tercera o quarta opció; la primera sempre ha estat fitxar pel Girona i ho he aconseguit. Estic encantat de tornar i, a més, ara podré començar de zero. Espro poder ajudar als meus companys des d'un principi i no com l'any passat, que vaig tenir la mala sort de lesionar-me", reflexionava ahir el futbolista.
Acuña signa només per una temporada però no amaga que ell estaria "disposat" a ampliar el seu contracte perquè tant ell com també la seva família s'hi troben "molt a gust" a Montilivi. A més, reconeixia ahir que espera que aquest sigui "el meu any", però que per això caldrà "treballar" i anar "de mica en mica" per no precipitar-se. "De moment, espero seguir com vaig acabar l'any passat", va asseverar.
