Posem-nos en situació. Albert Masllorens, als seus 26 anys i després de voltar per uns quants equips de Girona (a banda d'una excepció al Lucentum d'Alacant), ha decidit fer les maletes i canviar d'aires. Seduït, i també intrigat, per una proposta del bàsquet suec, enfilarà el mes vinent cap al nord d'Europa per jugar al Wetterbygden Stars, que milita a la segona categoria del seu país. Tota una aventura que espera aprofitar, més que per millorar esportivament, per ampliar coneixements.

Una de fàcil per començar. Quin serà el seu proper equip?

Jugaré al Wetterbyden Stars, un equip que està jugant a la segona categoria del seu país. Pel que m'han dit, té un nivell equivalent a l'EBA o LEB Plata d'aquí. És un club a tocar de Jönköping, la tercera ciutat més gran de Suècia. Té uns 100.000 habitants, més o menys com Girona.

Com li va aparèixer aquesta oportunitat?

Quan es va acabar l'última temporada, amb el Quart vam asseure'ns a xerrar, decidint que el millor era esperar un temps per decidir si continuaria o no. Llavors em van trucar des d'allà per proposar-me si estaria interessat a anar-hi. El seu entrenador és català (Boris Balibrea) i em van fer una proposta. Els vaig dir que en podíem parlar, que m'ho miraria.

Va acceptar al moment o s'ho va haver de pensar fins a dues o tres vegades?

La veritat és que hi vaig donar moltes voltes. Moltes. Fins i tot, en un primer moment els vaig dir que no. Després em van presentar una altra oferta i aquest cop ens vam posar d'acord. Fa un parell de setmanes que vaig signar.

Per un any?

Sí, per una temporada. Vull provar i ells també així ho volen. A veure si es compleixen els objectius, si m'adapto. Tot això s'ha de tenir en compte.

Marxa només perquè el convenç la segona oferta o perquè hi ha quelcom més que l'anima a canviar així d'aires?

A veure, realment la seva proposta és el que m'ha acabat convencent. És una oferta que em permet anar allà amb tranquil·litat, sense haver de patir ni preocupar-me gaire. Però també hi vaig per viure una nova experiència i ampliar coneixements. Per veure una mica de món. I com he dit, amb seguretat. Crec que és una aventura molt segura. Hi juga un paper important que sigui un país nòrdic. És molt diferent del que vivim aquí, on molts clubs deixen de pagar passats un parell de mesos.

Hi va sol?

Sí. He deixat la meva feina i la meva xicota, que treballa a Girona, es quedarà aquí. Ho deixo tot. És una prova, la veritat. Però també una bona oportunitat. Estic convençut que si això no ho faig ara, no em tornarà a passar.

Ja ha començat a repassar el suec?

El que faig és refrescar l'anglès! El suec espero poder-lo aprendre allà. M'ho he estat mirant una mica per sobre i és bastant complicat, això sí. Allà hi ha uns quants suecs, però també un altre espanyol, un base de Madrid (Carlos Calvo).

Què n'espera d'aquest canvi?

És un nou repte en una lliga totalment desconeguda per a mi, en un país on es parla un altre idioma, un estil de joc diferent. Em servirà per créixer com a persona. Esportivament tampoc crec que el nivell que hi pugui haver allà sigui gaire diferent. Potser, fins i tot, una mica més baix.

Tenia la sensació que feia massa anys que voltava per Girona sense acabar de fer el salt?

La veritat, tampoc em plantejava arribar més amunt. Em va sorprendre que em truquessin perquè no ho buscava. És més, fins i tot m'estava plantejant si continuar jugant o no.

Però si encara és jove!

Sí, tinc 26 anys, però la temporada se m'ha fet molt llarga i he acabat molt cansat. Necessito sanejar el cap, desconnectar i carregar piles.

Li ha quedat l'espina de no arribar més amunt?

No, gens. M'ho prenc com l'esport que he practicat sempre, que m'agrada. Hi jugo perquè hi estic a gust. A Quart ningú es guanyava la vida ni res per l'estil.

Li augura un bon futur al bàsquet de la ciutat de Girona i també de la província?

Home, ho veig tot plegat una mica lluny. Aquests últims anys, els que hem anat aguantant hem sigut sempre els mateixos, els que hem anat jugant sempre. I per què? Ens ho hem passat bé, però realment perdem temps i diners, si es mira fredament. Per assegurar un bon futur del nostre bàsquet crec que, primer, s'haurien de posar unes bases sòlides a tota la província. Soc del parer que el millor que podria passar és que tots els clubs importants s'haurien d'unir i treballar cap a una mateixa direcció. Si no, és impossible.

Si no, sempre ens quedarà l'Uni.

Sí, això segur. Són gent que ha fet molt bé les coses, anant pas a pas, assentant-se. Tots els clubs femenins de la ciutat i la demarcació saben que si hi ha una jugadora que despunta, acabarà anant allà. I el millor és que no s'hi oposen, sinó que la conviden a fer-ho. Perquè saben que és allà on realment pot assolir un cert nivell. El bàsquet femení ha començat a entendre que som pocs i que hem d'anar tots a una. Anar com a ciutat, no com a club.

Ja té la maleta a punt?

De moment, tinc ganes de desconnectar i descansar. Fins l'u d'agost no he de ser allà per començar la pretemporada. La lliga s'aturarà al Nadal per fer vacances i s'acabarà al maig. De moment em queda tot el juliol i a finals de mes marxaré.