Luka Doncic i Goran Dragic, els líders i motors d'una Eslovènia que ja és, per dret propi, la gran revelació de l'Eurobasket el millor atac de la competició (89,7 punts de mitjana), són l'últim obstacle de la selecció espanyola cap a la final (20.30, Cuatro).

El joc interior espanyol és, amb diferència, el millor del campionat i Eslovènia presenta un perímetre de pel·lícula amb Dragic i Doncic en el mascaró de proa de l'equip. Dit això sembla clar que a la selecció li convindria un partit controlat i amb una anotació mitjana, tot i que contra equips brillants en atac jugar a poc punts redueix el marge de maniobra. Com en casos anteriors, sembla clar que tant Dragic com Doncic ficaran punts i que la defensa espanyola no s'ha de centrar tant a baixar la xifra d'anotació d'aquests dos jugadors com a frenar el joc que generen per a la resta. Si la circulació de pilota dels eslovens es veu alentida, les seves opcions de tir i penetració es veuran disminuïdes i la seva eficàcia, també. Espanya té més diversificada la seva font de punts i més de Pau i Marc Gasol, en els diferents partits han anat apareixent Ricky Rubio, Sergio Rodríguez, Willy i Juancho Hernangómez i Carlos Sastre per sumar en atac.

Està clar que Eslovènia és més que Dragic i Doncic. Prepelic també suma i Randolph, si se centra, pot ser fonamental. Vidmar, és un pivot limitat en el tècnic però rocós en el seu joc i la resta aporten treball, il·lusió i una fe incontestable cap als seus companys.

Després de superar la defensa al límit de Turquia més l'ambient hostil de l'infern del Sinan Erden, contra Alemanya va superar un pèssim inici i va saber tenir el cap fred, aguantant en defensa, fins que va sorgir, aquest cop Marc Gasol, com a líder en atac per decidir el partit.