Tamariu està plena d'històries, personatges i anècdotes. I qui millor per explicar-les que els seus propis protagonistes? La Barraca dels Lliris va acollir ahir al vespre la segona edició de les "Converses de barraca", en què tres bons coneixedors del món del turisme a Tamariu van explicar els seus records i impressions. La iniciativa va ser un èxit i la barraca es va omplir de gom a gom. La nit va acabar, com no podia ser d'una altra manera, amb sardinada i cremat popular.

El primer a prendre la paraula va ser Jaume Guasch, i va recordar el món dels pescadors, quan "pescar un mero de 12 o 14 quilos era quelcom completament normal". Guasch va descriure també els temporals que de tant en tant assolaven Tamariu i feien desaparèixer la platja: "La natura, durant uns dies, no tenia aturador". També va destacar la importància de les barraques de pescadors, tot assenyalant que "la Barraca de LIiris" es deia així inicialment perquè acollia gent de totes les tendències i colors polítics com si fos un arc de Sant Martí.

El segon a parlar va ser l'hoteler Lluís Trilla, de l'hotel Tamariu (que també havia estat, anteriorment, can Nisso, ca la Casilda i can Frigola). Trilla va fer memòria d'alguns dels personatges més entranyables lligats a la història de tamariu, com ara en "Gotes", un pescador que vivia a Aiguafreda molt aficionat al vi, i que va acabar ofegat en un pam d'aigua després d'una borratxera.

També va recordar les anècdotes d'alguns dels seus clients, com la senyora Damm, que després de dutxar-se va caure nua al mig del passadís i es va ofendre perquè un senyor, esparverat, no la va voler ajudar. Finalment, també va recordar l'època en què els lavabos eren comunes i la gent s'emborratxava d'una manera sana, "no com els de Lloret".

Cambrer durant onze anys

El darrer a dirigir-se al públic va ser Lluís Mainí, que va fer-ho des del vessant dels treballadors, ja que ell va ser cambrer d'un hotel durant onze anys. "Mai a la vida he estat millor que durant aquella època a Llafranc", va assegurar, tot recordant que rebien bones propines i se les podien gastar en gambes i vi. No tot era xerinola, però. Les intenses jornades laborals duraven fins a setze hores, i només tenien una tarda de festa a la setmana. Això, va afirmar Mainí, ha forjat el seu caràcter, ja que des de llavors ha estat "hiperactiu". Mainí també va parlar del tipus de client que tenien: a l'inici de la temporada, cap a la primavera, era el moment dels belgues i holandesos, mentre que per Sant Joan arribaven les famílies benestants de Barcelona. I aquí va ser on va aprendre el sentit dels esmorzars de "forquilla", perquè una de les famílies demanava gambes, escamarlans i suquet per esmorzar. "Aquí vaig aprendre que hi ha gent que viu per menjar", va assenyalar. D'altra banda, Mainí va recordar com ell i els seus companys havien de fer-se els simpàtics per anar a buscar i entretenir els clients, alguns dels quals eren tan impertinents que havien demanat als treballadors que els rasquessin l'esquena o que els tallessin una truita de patates en vint-i-quatre trossos.

Tant la Cala dels Lliris com la barraca es van omplir de joves i grans que van seguir amb entusiasme les històries, mentre que els nens petits es van quedar jugant a fora a la platja. La primera de les xerrades es va celebrar el passat 14 de juliol, es va centrar en el món de la pesca i va assolir un èxit que va sorprendre els mateixos organitzadors. L'activitat s'emmarca dins de les activitats de la biblioplatja de Tamariu.