L'inseparable company de Brian Molko al capdavant de Placebo, Stefan Olsdal, considera que l'últim àlbum que han publicat, Loud like love, és el que sempre va concebre per a una formació que compleix vint anys d'història: "La meva reacció al disc és que sento que és el que he tingut en el meu cap per a Placebo des del principi", assenyala, tot afegint: "Cada banda ha de seguir el so que té al seu cap i no intentar copiar o seguir una moda i, per a nosaltres, hi ha un so que denota que és Placebo, així que amb cada disc mirem de fer alguna cosa nova però sense perdre la identitat".

Després de vint anys, Stefan Olsdal està segur que el grup "ha millorat algunes coses en les lletres i en la forma de compondre", i reitera que, amb cada disc, intenta fer "alguna cosa nova" per no repetir-se, intent que qualifica de "repte".

Placebo té una relació especial amb el públic espanyol i Olsdal, que s'expressa correctament en aquesta llengua, creu que això ve "de fa més de quinze anys" i prové d'una rebuda basada sempre en "l'afecte i l'amor".

El grup britànic es troba en plena gira i té un bon nombre de concerts per la geografia espanyola. De moment, però, Olsdal creu que la reacció del públic al nou àlbum està essent "molt bona". El baixista reconeix que els integrants de Placebo tenen "altres projectes en solitari", però remarca que Loud like love "va sorgir abans".

La paraula amor apareix en el títol de l'àlbum i Olsdal reconeix que va "molt bé" en cançons, perquè "tracta sobre l'emoció, encara que pot ser un clixé, però Bryan [Molko], que és qui escriu lletres, va tenir el valor de compondre sobre cada costat de l'amor: el positiu i eufòric, però també l'obsessiu i destructiu".

"Amb aquest disc sentim més confiança en nosaltres com a persones i com a banda. És el segon amb el nou bateria -Steve Forrest- i, potser, estem més còmodes per expressar-nos més honestament i mostrar un costat més vulnerable", afegeix el músic.

Per a Olsdal, la producció de l'anterior treball, Battle for the Sun, va incloure "moltes guitarres molt fortes, molt dures, mentre que aquest té temes més sensibles que el fan més pop i més vulnerable". En tot cas, el baixista defensa que, "en la vida hi ha moments que porten més responsabilitats, però el costat creatiu no té edat".