Nascut a Middlesbrough, una ciutat industrial del nord d'Anglaterra, l'any 1988, James Arthur va saltar a la fama en guanyar l'edició de 2012 del programa «El Factor X» al seu país natal. Tot i això, a partir d'aquí no van ser tot flors i violes:?el seu single «Impossible» va suposar un èxit global, però també va patir atacs d'ansietat, depressions, addicions i acusacions d'homofòbia. Ara assegura que està deixant tot això enrere i que aprofitarà el seu segon àlbum, que ja està preparat, per treure tots els seus dimonis.

Va passar una època molt dolenta després de «El Factor X». Com es troba ara?

Molt millor, gràcies. Afortunadament he tancat aquest capítol de la meva vida i estic més centrat que mai a reconstruir en tot allò que va anar malament i centrar-me exclusivament en la música i fer un bon segon àlbum.

Ha vist, doncs, la cara més fosca de la fama?

Sí, he vist com de difícil i complicat pot ser tot el que envolta la fama. Però tot i que va ser difícil, ara tinc una història, una substància, un contingut per compartir amb el públic. I això és interessant. Estic content de poder mostrar al món tot el que he viscut i com ho he superat.

Sent la pressió d'haver de demostrar que és quelcom més que un producte prefabricat de «El Factor X»?

De fet, disfruto amb aquesta pressió. M'agrada. Entenc que la gent pugui ser escèptica davant d'algú que ve d'un programa de televisió, però cada cop que m'he enfrontat a aquesta pressió, he acabat l'espectacle amb tot el públic disfrutant i rebent l'energia de la multitud.

Què podem esperar del seu segon àlbum, que ja està preparant?

Vull ser molt honest sobre tot el que he viscut. Hi haurà més música i menys electrònica, serà més natural. Vull reflectir tot el viatge que he fet i espero que sigui el millor que he fet fins al moment. Serà un àlbum més madur, una mena de d'«àlbum de rehabilitació» per a mi. Com dèiem, he passat molts mals moments, però això m'ha inspirat a l'hora de compondre.

Quin espectacle oferirà a Cap Roig?

Faré un repàs als diferents estils que he tocat al llarg dels anys, des de soul fins a rock, i moltes cançons pop que segur que el públic coneix, com per exemple Impossible, òbviament, Get down i peces d'aquest estil. Espero que els espectadors disfrutin.

Té molts seguidors a Espanya?

Sí. Quan vaig actuar a Barcelona i Madrid el suport que vaig rebre va ser fenomenal, una bogeria. Unes 5.000 persones a cada espectacle, i coneixien cada paraula de cada cançó. Va ser increïble.

Coneix la música d'aquí? Li agrada?

Sí. Vaig anar a fer una entrevista als 40 Principales i vaig estar escoltant música espanyola durant dues hores, i em va agradar tot el que vaig sentir.

Més enllà d'això, quins són els seus referents musicals?

Una barreja de diferents estils. M'agrada molt Lauryn Hill i tot el món del soul, ella és genial. Té uns registres de veu increïbles. Però també m'agrada música d'altres tipus, des de rock fins a Michael Jackson, Steve Wonder... m'agrada barrejar el rock amb el soul, em sembla una combinació molt interessant.

Si hagués de començar la seva carrera de nou, tornaria a anar a «El Factor X» o s'intentaria buscar una altra manera de saltar a la fama?

Jo em sento molt orgullós del meu pas per «El Factor X». En el món de la música necessites contactes, diners, capacitat per sortir als mitjans... i jo no coneixia ningú de la indústria i no tenia ni un duro, de manera que «El Factor X» va ser la única plataforma, per a mi, de fer realitat els meus somnis. A més, a Anglaterra «El Factor X» és una plataforma molt creïble i seriosa, tot i que tinc entès que a altres països no és així. Al meu país, del programa n'han sortit grans estrelles que gaudeixen de molt bona reputació.