El flamenco no tiene na?da más que una escuela, transmitir o no transmitir...". Aquesta frase, pronunciada per Camarón de la Isla, es va escoltar divendres a la nit a l'Espai Port del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, en un moment de l'espectacle Voces, de Sara Baras. I el cert és que la ballarina i coreògrafa i els seus acompanyants van transmetre molt, i amb molta intensitat, en una nit fresca i amenaçada fins a l'últim moment per la pluja, però que va acabar amb la llarga i càlida ovació que els espectadors, po?sats dempeus, van dedicar als artistes.

Voces és un espectacle sense dramatúrgia, basat només en la música i el ball, a diferència d'altres muntatges que ha presentat Sara Baras en els últims anys: l'escenari està presidit per imatges dels sis artistes homenatjats, i s'escolten gravacions de frases pronunciades per ells. I a partir de les frases de cadascun dels artistes, Sara Baras, els seus ballarins i els seus músics es deixen anar en un exercici de pura interpretació flamenca. Així, durant les prop de dues hores del muntatge, es toquen, es canten i es ballen bulerías, seguirillas, tarantas, farrucas, tientos, soleás... Tot un recorregut per diferents pals del flamenc amb una exe?xecució brillant per part de Sara Baras i els seus (set ballarins, dos guitarristes, dos percussionistes, un saxofonista i tres cantaores).

L'espectacle té tres noms propis, el primer dels quals és, per descomptat, el de Sara Baras. La ballarina gaditana balla molt, en aquest muntatge, i balla molt bé, amb intensitat, elegància, emoció... La seva potència amb les cames li permet fer uns zapateados espectaculars, vertiginosos, que acompanya amb moviments delicats o enèrgics, segons convé, de les mans, els braços i la resta del cos, que es transmeten al seu vestuari generant imatges d'una plasticitat espectacular. Una autèntica delícia, com ho van reconèixer els espectadors amb els sincers aplaudiments que li van dedicar al final de cada ball.

L'altre nom destacat de l'espectacle és el ballarí José Serrano, habitual en els muntatges de Sara Baras, que ofereix alguns moments vibrants, amb una equilibrada mescla de potència i elegància molt agraïda també pel públic.

Finalment, la sorpresa de la nit per a molts dels assistents va ser la presència sobre l'escenari del saxofonista nord-americà Tim Ries, col·laborador habitual dels Rolling Stones, que va intervenir en un moment d'especial bellesa de Voces, quan s'honorava la memòria d'Antonio Gades. Després de l'emo?cionant ball de Sara Baras acompanyada només pels percussionistes de la banda, Ries va irrompre en escena amb la seva música, Sara Baras va continuar ballant, i després s'hi van afegir de nou els percussionistes... I el duende es va fer l'amo de l'escenari.