Es van conèixer el mateix dijous a la tarda, però van congeniar de seguida. Aixo és almenys el que van assegurar el cuiner Vicenç Fajardo, del restaurant La Plaça de Madremanya, i el showman Pablo Carbonell, excantant de Los Toreros Muertos i exreporter de Caiga quin caiga. I ho va ratificar el també cuiner Jordi Jacas, propietari d'El Molí de l'Escala i impulsor del Gastromusical:?«Tots dos són paios catxondos», va dir.

Fajardo i Carbonell van protagonitzar la nit de dijous al Gastromusical d'El Molí, que va ser molt intensa:?el cuiner va servir un me?nú ple de delícies gastronòmiques, i el músic va provocar que el públic es fes un fart de riure amb les seves cançons i amb les històries i comentaris amb què les acompanyava.

«El cuiner cuina el menjar que li agradaria menjar, jo faig les cançons que m'agradaria escoltar», assegurava Pablo Carbonell abans que comencés la seva actuació. En roda de premsa, el cantant assegurava que ell és «amic de tots els cuiners», mentre que Fajardo admetia que alguns dels plats que havia preparat tenien a veure amb alguna cançó de Carbonell.

Un menú que va incloure, entre d'altres, preparacions com el niguiri cruixent de salmó, la cua de bou amb anguila fumada, els daus de tonyina Balfegó macerada amb soja amb tomàquet i caviar d'oli, la gamba blanca amb infusió cítrica, el lluç amb sabaiona de yuzu, la mitjana de Prime Angus amb all negre, ketchup de pebrot picant i cebes escalivades, o el recuit fet a casa amb cremós de te negre, granissat de litxi i cruixent de maduixa... Els vins, del celler La Vinyeta de Mollet de Peralada.

Un cop acabat l'àpat va ser el torn de Pablo Carbonell, que en va fer prou amb la seva guitarra, el seu histrionisme i el seu sentit de l'humor surrealista per provocar una allau de riallades entre el públic. Carbonell va interpretar temes tant de la seva etapa amb Los Toreros Muertos com de la seva carrera en solitari. Teruel, Teruel, Bicicleta estática, Sevillanas globales, El último mono de la Nasa, Letra B, Hoy es domingo, No me quite el pan, Ay, qué gustito pa mis orejas... van ser algunes de les cançons que l'autoanomenat «el cantautor plasta» va anar interpretant, amanint-les amb comentaris que sovint encara feien més riure.