Diuen per aquí que el millor de Miami és que queda molt a prop d´Estats Units... i tenen part de raó! Ets als EUA però no té res a veure amb la resta del país. Al carrer es parla castellà, i el caràcter de la gent és molt latino, molt com nosaltres». D´aquesta manera descriu Miami Deborah Calvo Verdaguer, nascuda fa 25 anys a Medinyà i que porta residint en aquesta ciutat nord-americana des del passat mes d´octubre. «El caràcter de la gent -afegeix-és molt semblant al nostre, però moltíssima gent de Miami prové d´altres llocs, sobretot de països llatinoamericans. Llavors, pots oblidar-te de parlar anglès a Miami! Moltes vegades he anat al supermercat pensant: "parla en anglès, així practiques una mica", però res! Et contesten en castellà».
Deborah Calvo està treballant en pràctiques a l´oficina que ACCIÓ (l´agència de competitivitat a l´empresa de la Generalitat de Catalunya) té a Miami, dedicada sobretot a donar suport a les empreses catalanes que hi volen fer negoci. Però la seva experiència americana té data de caducitat, almenys de moment: s´acaben les pràctiques, li caduca el visat i a principis d´agost torna a casa. I tot i que quan hi va arribar ja era conscient que seria una estada temporal, «em sap una mica de greu haver de marxar de Miami».
Després d´haver estudiat la primària a Medinyà i l´ESO i el Batxillerat a l´IES de Celrà, Deborah Calvo va cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Girona (amb una part del quart curs a Utrecht, Holanda, amb el programa Erasmus). Després va fer un màster en Estudis de Traducció a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, centrant-se en l´àmbit de la traducció jurídica i econòmica. Va ser quan va acabar el màster que «vaig descobrir que la Generalitat oferia unes pràctiques a l´exterior per a joves, en les quals després de superar uns examens i unes entrevistes personals triaves diferents destins del món per treballar, i al final vaig acabar a Miami».
El fort caràcter llatí, la intensitat del trànsit, l´elevat nombre de becaris espanyols, la bondat del clima, la presència de cocodrils en determinades zones... són algunes de les coses que més li van cridar a Deborah Calvo en aquesta ciutat de més de 400.000 habitants, però que exerceix de nucli d´una àrea metropolitana amb més de cinc milions de residents.
Explica, per exemple, que «hi ha gent a Miami que no parla anglès perquè no en sap. No el necessiten per res, diuen, a Miami tothom parla castellà». I això que ella parla bé l´anglès, que va estudiar a l´escola i també en una acadèmia de Girona. Encara sobre la forta presència llatina a la ciutat, apunta que «hi ha molts restaurants diferents i pots trobar cuines de tot el món, però sobretot de Llatinoamèrica. Aquí he descobert els restaurants peruans, que mai havia tastat, i s´han convertit en els meus preferits. També hi ha moltes botigues petites on venen productes típics de diferents països, i als supermercats tenen gran varietat de productes llatins». Un altre aspecte en el qual ho ha notat és la música: «Quan surts a prendre alguna cosa per Miami sona sobretot música llatina: reggaeton, salsa, bachata, merengue... Poses la ràdio i hi ha emissores només en castellà. I a la televisió podria seguir telenovel·les mexicanes, veneçolanes...».
Una de les comunitats llatines més importants a Miami és la cubana, per la proximitat amb l´illa cari-benya: «Hi ha zones de Miami, com Little Havana o Calle 8, on ets sents com a Cuba». Malgrat això, assegura que no s´hi ha notat en excés el canvi en les relacions entre Cuba i els Estats Units: «El dia que Obama va dir que millorarien les relacions amb Cuba, i que s´acabaria l´embargament, les opinions al carrer, entre els cubans, eren totalment diferents: La gent jove estava molt contenta, sobretot els que tenen família allà, però també hi havia un grup bastant gran de cubans que no estaven gens contents. De fet, hi va haver una manifestació al Versailles (restaurant molt famós que serveix de lloc de reunió per a la comunitat cubana) en contra d´Obama i en contra d´aquesta nova política».
Pel que fa al trànsit en una ciutat tan enorme i en la qual el cotxe es fa servir gairebé per a tot, comenta que «conduir aquí és fàcil però més perillós que a Girona. Treure´t el carnet és senzill: fas un examen tipus test i un de pràctic a l´aparcament d´un centre comercial: tenint en compte que els cotxes són automàtics, et fan anar endavant, enrere i aparcar de cares. No cal ni anar a classes ni res. Només presentar- te a l´examen. Els senyals de trànsit són molt semblants però el problema és que la gent condueix com boja! Molts van mirant el mòbil, no posen intermitents, trenquen per on volen... A mi em va semblar caòtic al principi».
Un altre perill de segons quines zones de Miami, i també un atractiu turístic, són els cocodrils: «Jo visc a Brickell, la zona financera, on a part de bancs i edificis d´oficines hi ha molts gratacels amb habitatges. A Brickell és impossible trobar un cocodril pel carrer. Però vaig conèixer un noi que viu als afores, prop dels Everglades, que se n´ha trobat algun al pati de casa. I és que Florida n´és ple. Només cal agafar el cotxe i anar als Everglades per veure´n. Hi ha zones turístiques on pagues i et porten pel riu, i els veus pel teu voltant. Després fan showsamb ells, et pots fer fotos... Però és que només cal anar amb cotxe per la zona, parar en qualsevol lloc amb una mica d´aigua, i allà mateix els tens. És una de les grans atraccions de Miami».
Deborah Calvo no va tenir problemes per aclimatarse laboralment i personalment a Miami perquè «a l´oficina tots els treballadors són catalans, parlem en català, i és com estar a casa. I estem molt connectats amb Barcelona; és com estar a Catalunya durant vuit hores al dia». A més, de seguida es va sorprendre per «la quantitat de gent espanyola que hi ha a Miami. Som moltíssim, i som moltíssim becaris!». En aquest sentit, detalla que «molts procedeixen d´administracions públiques. El Govern espanyol té les beques ICEX, les de TourEspaña, les del Centre Cultural Espanyol, les del consulat, les de Culturex... Catalunya té la d´ACCIÓ i el País Basc, la Comunitat Valenciana, Múrcia, i Galícia també tenen l´equivalent. I segur que me´n deixo alguna. Peró és que a més hi ha moltes empreses privades, catalanes i espanyoles, que tenen becaris aquí. I encara hi podríem afegir la gent que està estudiant a la Universitat ». Deborah Calvo resumeix que «som un bon grapat de gent jove que, gràcies a beques o pràctiques que ens han ofert, hem acabat a Miami treballant i fent currículum. El fet que n´hi hagi tants (aquí i en qualsevol lloc) suposo que és per la manca d´oportunitats a casa. En la majoria de feines et demanen experiència, però sense una feina mai la podrem aconseguir. És el peix que es mossega la cua. Les beques són una solució i si són a l´estranger encara millor, perquè no només guanyes l´experiència que tothom vol que tinguis, sinó que millores idiomes i aprens com funcionen les coses en altres països».
Aquesta coincidència amb persones amb situacions similars ha afavorit les relacions i també les activitats conjuntes per conèixer millor el país: «Som molts becaris que venim amb un mateix sou (més o menys) i per un temps similar (normalment un any); tots volem aprofitar el màxim i descobrir tantes coses com puguem del país. Llavors, encara que sigui quedar només per anar a la platja, sempre es fa alguna cosa».
A l´hora de socialitzar, no ha trobat gaire diferències entre Girona i Miami: «És molt semblant. Sortim a fer el toc (el que ells anomenen aquí happy hour), sortim de festa els caps de setmana a discoteques o bars musicals, quedem normalment els dijous per sopar plegats a casa d´algun de nosaltres... El que hem fet força vegades, i a casa no tenia costum, és anar de brunch, és a dir, quedar per dinar el diumenge en algun lloc, normalment entre dotze i una, i menjar ous, torrades, bacon, fruita... Una barreja curiosa per al nostre concepte de dinar».
Pel que fa a la feina que ha desenvolupat a ACCIÓ, explica que «el nostre dia a dia és treballar amb empreses catalanes que volen fer negocis aquí. N´hi ha moltes, i cada cop més perquè crec que cada vegada més les empreses catalanes veuen la necessitat de sortir a l´estranger a fer negocis, i aprofitar aquelles zones on les economies són més fortes. Nosaltres treballem molt el sector de l´alimentació i les begudes, sobretot el vi, ja que l´oficina de Miami organitza tres cops a l´any el Catalan Wines USA, uns esdeveniments en què diferents cellers de Catalunya presenten els seus vins a importadors, distribuïdors, botigues, restaurants, etc. americans. A més, a Girona el projecte Catalan Gourmet ha tingut molta força. El passat mes de maig un grup de compradors de supermercats importants d´Estats Units van venir a fer una missió inversa a Barcelona i Girona. A Girona vam comptar amb 22 empreses que van presentar els seus productes, i dels quals estem segur que surten relacions comercials futures». Precisa que, a més, «tenim projectes de molts altres sectors. No estem restringits a cap en concret».
Ara que se li acaba l´estada a Miami, Deborah Calvo tornarà a casa amb la intenció de «buscar feina a Girona. I i si no surt res, no hi ha límit geogràfic, aniré allà on m´ofereixin una bona feina, tot i que m´agradaria molt trobar-ne a Girona»
