La saltenca Laura Brunet s´ha convertit amb 17 anys en una de les «instagramers» més influents de les comarques gironines. Una professió que combina amb els seus estudis universitaris.
Quin és el secret per arribar a tenir més de 147.000 seguidors a Instagram?
Quan vaig començar a publicar regularment a Instagram i a cuidar més les imatges que publicava, érem pocs els que estàvem diàriament implicats a aquesta xarxa social. Vaig aprofitar el boom d´Instagram i mentre la xarxa anava creixent el meu perfil de seguidors també ho feia. Ara mateix començar des de zero és complicat perquè molta gent té Instagram i vol destacar-se, abans érem poques les que publicàvem regularment i treballàvem el nostre perfil.
Buscava aquest èxit?
No, vaig crear-me un perfil a Instagram fa cinc anys perquè les meves amigues també en tenien. No buscava tenir molts seguidors, només publicar fotos perquè les veiessin els meus amics. Però em van començar a augmentar els seguidors i anava veient que la cosa anava a més. Quan vaig tenir 10.000 seguidors em van començar a contactar les empreses pagant-me per lluir la seva roba.
Accepta col·laborar amb qualsevol marca?
No, si no m´agrada el producte encara que em facin una bona oferta no l´accepto. O si la publicitat no s´adapta al meu perfil tampoc. No publicaré una imatge on apareixen altres models o faré una publicitat que pel meu gust és molt agressiva, ja que això no caracteritza el meu perfil d´Instagram.
Podria viure dedicant-se a aquesta professió?
Sí, però no vull dedicar-me exclusivament a això. Aquest any he començat la carrera universitària d´Educació Infantil a Barcelona, i vull centrar-me en ella. Les col·laboracions amb les marques les faig com a hobby i, suma, que hi guanyi diners. No sé si en un futur me´n cansaré.
És tan divertida aquesta professió com sembla?
No, tothom es pensa que és molt fàcil però compaginar-ho amb els estudis és complicat. Darrere la foto hi ha molta feina com gestionar les col·laboracions amb les marques, estar pendent de l´arribada dels productes, fer les fotos i enviar-les a les firmes perquè les validin, entre altres coses. Això al mig de la selectivitat o en plena època d´exàmens és una mica estressant perquè no pots deixar de publicar diàriament.
Amb tants seguidors segur que la deuen parar pel carrer?
No hi ha cap dia que surti al carrer i no em parin per demanar-me una foto, algun cop fins i tot m´han demanat un autògraf, molt estrany. És una situació que al principi et sorprèn però ara ja forma part del meu dia a dia. No tinc cap problema que em parin per demanar-me una foto, però que em persegueixin fins a casa meva, això ja no m´agrada tant.
