a segona setmana d'advent, en la litúrgia de l'Església apareix la figura de Joan Baptista amb la seva invitació urgent a la conversió. En el seu temps, era una conversió per acollir el Messies esperat. I en el nostre temps? Doncs, en el nostre temps, la invitació urgent a la conversió també és per acollir novament Jesucrist. Podem pensar: si nosaltres ja estem convertits, això ha d'anar per d'altres. Ens equivoquem: va per cadascun de nosaltres i per tota persona que cerca sentit ple a la vida, que cerca salvació. Per això ofereixo unes notes breus sobre la conversió cristiana. A qui o a què cal convertir-nos? A qui o a què cal girar-nos de nou i anar en la seva direcció?

-No ens convertim a cap ideologia, a un determinat programa moral o ètic, sinó a Déu, al Déu de Jesucrist i, des d'Ell, als nostres germans i germanes. Ens convertim al projecte salvador que ens ofereix Jesucrist.

-No es tracta només d'una reforma de la nostra vida, ni d'assumir solament uns valors, o uns programes de servei i solidaritat.

-Ens cal convertir-nos a Jesucrist i aleshores es ressituaran totes les dimensions de la nostra vida. Cal una nova manera de viure i situar-se en relació amb Déu confiant en Jesús.

-Aquesta conversió no és fàcil, i tampoc no ho és per als qui ja hi creiem, perquè estem submergits en una certa «cultura de la descreença o de la indiferència», que també ens impacta i ens pot contagiar.

-Pensem que hi ha un no creient potencial en els qui ens manifestem creients i un creient potencial en aquells que no ho són o no s'ho plantegen.

- Avui, la pregunta radical a Déu és: hi ets no hi ets? I si existeixes, què m'ofereixes?

-La conversió, per a alguns, consisteix a cercar resposta a la pregunta sobre Déu, que alhora és sempre una pregunta per a l'home i per a la humanitat.

-La conversió, per a nosaltres els qui ens esforcem per creure, consisteix a redescobrir en Jesucrist el rostre de Déu i la seva presència en la natura, en cada persona, en els més pobres, en l'Església com a comunitat de creients, en la història humana.

-Però cal entendre que no som nosaltres els qui tenim la iniciativa (extret del Full Parroquial).