vui, tota l'Església celebra aquesta jornada, i la celebra en un moment en què el fet de les migracions és complex i urgent, i posa a prova la nostra humanitat i el nostre cristianisme.

Recordem que el Mediterrani s'està convertint en un gran cementiri, i els camps de refugiats a les portes de la nostra Europa ens interroguen permanentment. Resum breu d'una conversa que manifesta diverses actituds:

- Aturant la immigració a les portes d'Europa estem perdent els valors que ens han configurat. Els governs en són els primers responsables, però també una gran part de la ciutadania, ja que no volem rebaixar el nostre benestar.

- No podem acollir més immigrants, ni els «normals» ni els que cerquen refugi, perquè els serveis públics estan saturats i no tenim més recursos.

- Ah, i cal pensar, alhora, en la seguretat de les persones. Els darrers atemptats ens han d'obligar a ser prudents.

- I per què no es queden a la seva terra, al seu país? Caldria deixar venir només la mà d'obra necessària per al nostre país.

- Nosaltres ja hi estem disposats. Càritas, Creu Roja, voluntaris, ajuntaments... estem preparats... però no els deixen venir.

La conversa manifesta algunes de les qüestions que es plantegen en relació amb aquest fet, que afecta milers de persones arreu del món. S'escau una reflexió, ni que sigui molt sintètica, des de la Doctrina Social de l'Església.

-Emigrar és un dret fonamental i inalienable de les persones a causa de la seva dignitat. Tota persona té dret a emigrar per cercar condicions dignes per a ella i la seva família.

-El dret de les persones a emigrar implica el deure moral de les societats i dels estats d'acollir els immigrants. Això no significa que no s'hagin de regular els fluxos migratoris. Les autoritats han d'exercir la seva responsabilitat atenent els drets dels immigrants i les possibilitats reals d'acollida.

-Tota persona té el dret de trobar en la seva terra o país unes condicions de vida dignes. Haver d'emigrar per viure és una injustícia. Heus aquí la responsabilitat de la comunitat internacional per afavorir el desenvolupament dels països més necessitats. Molt més encara si la immigració és conseqüència d'unes guerres [...] (extret del Full Parroquial).