Un grup d'experts dels Estats Units ha identificat un component que podria revertir la reprogramació del càncer de pàncrees amb metàstasi, segons un estudi divulgat ahir per la revista Nature Genetics. D'acord amb la investigació del Centre per al Càncer Vanderbilt, podria ser possible fer marxa enrere a la reprogramació de la malignitat del càncer per aplicar tractaments al càncer pancreàtic que s'ha propagat a altres òrgans.
Oliver McDonald, professor assistent de Patologia, Microbiologia i Immunologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Vanderbilt, situada a Nashville (Tennessee) i un grup de col·legues són els responsables d'aquest estudi en el qual asseguren, a més, que la troballa evitaria la formació de tumors. Fins a la data, no es tenia «constància que hi hagi altres agents que actuen selectivament sobre malalties agressives amb metàstasi», segons aquest expert.
Juntament amb un equip del Centre per al Càncer Sloan Kettering i de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins, McDonald va tractar de comprendre la progressió que segueix el càncer pancreàtic en passar de ser un tumor primari al pàncrees a una malaltia metastàsica estesa a altres teixits distants.
La teoria que preval sobre la progressió del càncer -que està impulsat per l'acumulació de mutacions genètiques que incrementen la força tumorígena- pot aplicar-se a les fases primerenques de la progressió de la malaltia, però la metàstasi sembla trobar noves maneres d'augmentar la seva força, segons la investigació. «Els esforços intensos de seqüenciació de l'ADN per trobar els motors genètics de la metàstasi, que és el que mata els pacients fins a un 80 per cent dels casos, han estat fins a la data decebedors», va apuntar l'expert.
Un èxit de l'epigenètica
En lloc de buscar canvis genètics durant la progressió del càncer, McDonald i els seus col·legues van examinar l'epigenètica, la disciplina que estudia les modificacions de l'ADN cromosòmic i les proteïnes que controlen la funció dels gens. Segons ha explicat, «l'epigenètica es pot entendre com el sistema que programa la funció de la maquinària de l'ADN».
Es van analitzar una sèrie de mostres de càncer pancreàtic metastàsic, recopilades mitjançant autòpsies de pacients que van morir a causa de malalties agressives i esteses àmpliament. En aquestes mostres van trobar enormes canvis epigenètics deguts al genoma de les metàstasis distants -derivats de la difusió de les cèl·lules canceroses per la sang- enfront de les cèl·lules dels tumors primaris i la «carcinomatosi» peritoneal, forma localitzada de metàstasi intraabdominal que no es propaga a través de la sang.
Per tal d'explorar la reprogramació, McDonald va dur a terme estudis metabòlics sobre aquestes mostres i va descobrir que la metàstasi va alterar el seu metabolisme, en consumir grans quantitats de glucosa i dirigint-les per l'anomenada ruta del fosfat pentoso. Van trobar aquí un enzim -PGD- que va resultar ser clau a l'hora de permetre la conversió de glucosa a metabòlits que «poden alimentar directament el creixement del tumor», segons l'estudi.
