l passat cap de setmana s'iniciaren a Figueres els actes a la memòria de Pep Ventura en el segon centenari del seu naixement. Destaquem l'extraordinari concert que s'efectuà a la capital de l'Empordà, a cura de la cobla Montgrins, que de la mà del seu director, Martí Camós, oferí un ampli repertori dedicat a Ventura.

A la primera part s'interpretaren les sardanes de Pep Ventura: Totes volen hereu, Lo dissabte de pasqua, Lo somatent, Una mirada, Un record a mon pare ( del seu fill Benet Ventura), La molinera de Flaçà, (d'Antoni Juncà -sobre una melodia de Pep Ventura), Com tu vulguis, Pensa amb mi i La sardana del vailet.

La segona part va estar dedicada a obres de Ventura que no són sardanes, demostració palpable dels coneixements i facilitat del Pep vers la música. Així es pogué oir El Ruiseñor «Vals de flautines» (vals per orquestra), La campanilla (polka per a orquestra), Vals para tenor (vals per orquestra i tenora) i La casadita, (polca per orquestra i tenora).

Finí la vetllada amb composicions de diversos autors que dedicaren alguna de les seves obres a la figuera de Ventura, s'interpretà: Pep Ventura geni immortal de Francesc Basil, A en Pep de la tenora de Ricard Viladesau, Figueres a Pep Ventura, de Jaume Cristau i A en Pep Ventura d'Enric Morera.

Tot un repte musical que la cobla Montgrins, magníficament dirigida per Martí Camós, portà a terme deixant constància de la seva professionalitat i musicalitat.

Aprofitem l'esment dels Montgins, per expressar que en el nostre comentari de dies enrere, dèiem que el flabiolaire Joan Roca deixava la cobla, quan en realitat ja fa temps que n'és absent.

El proper acte que es desenvoluparà a Figueres enguany serà el 17 de febrer, De la cançó a la sardana. Es tracta d'una vetllada de Clàudia Coral (soprano ) i Meritxell Mallol ( soprano) que interpretaran un programa basat en la cançó catalana amb una breu pinzellada a la sarsuela, l'òpera i la sardana.

Abdó Mundí

Figueres, Alt Empordà, 1817 - Barcelona, 1872) fou un compositor de sardanes del qual enguany també en commemorem els 200 anys del seu naixement. Oblidat durant molts anys, aquest autor vuitcentista fou retrobat per Lluís Albert el 1964 després de pacients recerques. En el disc Sardanes vuitcentistes (1980) de la col·lecció Clàssics de la Sardana, interpretat per la cobla Ciutat de Girona, hi apareix la seva curiosa Sardana de toques de guerrilla (1851).

Les seves sardanes, sembla, estaven basades en motius operístics i per tant se suposa que Mundí estava vinculat estretament al món de l'òpera. Estan datades a Barcelona i procedeixen de l'arxiu de la cobla del seu amic Miquel Gich, de Torroella de Montgrí, una de les primeres cobles de les que se'n té constància. Probablement tocava el violí a l'Orquestra del Liceu. També va escriure una de les primeres sardanes llargues, obligada de flabiol, a gran orquestra de plaça i executada el 18 d'agost de 1851.

Probablement fou un músic cabdal i escrigué algunes altres sardanes, però malauradament no se'n té coneixement. Sí, tenim constància d'una denominada La gallinaire, que és bon exemple de l'estil compositiu de la segona meitat del segle XIX. A diferència de moltes de les seves sardanes si bé perdudes i recordades d'oïda per alguns vells sardanistes, en què predomina el metall, en aquesta s'observa que el protagonista principal és per a instruments de canya.

miquel pardàs i roure

L'autor del primer Método per aprendre a ballar sardanas llargas es deu a Miquel Pardàs i Roure.

Nasqué, el 1816 a Verges, malgrat que amb la seva família residia a Torroella de Montgrí, però la seva mare era de Verges i anà a infantar on vivia sa mare, per això en Miquel hi nasqué.

Segons explica Lluís Albert a La sardana, d'editorial Bruguera, Pardàs, tenia una botiga a Torroella de Montgrí, on venia articles variats, queviures, rellotges... i a més a més era negociant de llanes i pells. Recorria el pobles de l'Empordà, com a venedor ambulant i portant la mercaderia dalt d'un ruc, freqüentant mercats, fires i festes majors, on despertava l'admiració general del públic per la seva habilitat de destre sardanista que no fallava mai cap sardana. A més de portar el clàssic vestit de pagès anava abillat amb un quepis de coloraines en comptes de barretina. No és d'estanyar que fos cridat per anar a Montserrat a ballar sardanes davant la reina Isabel II, durant la històrica visita que féu a Catalunya. Tocava la guitarra d'oida i era un jugador molt liberal, car tot el que guanyava s'ho gastava amb els amics i a voltes perdia fins els rellotges que portava per vendre...

Aquest personatge, en veure que els sardanistes, no sabien acabar bé els tiratges de les noves sardanes llargues, s'inventà un Método, que es publicà a Figueres l'any 1850 i que té pràcticament ha arribat fins a nosaltres. El seu afany per ballar les sardanes i per difondre el seu Método li feren abandonar el negoci i perdé la salut i els diners... Es creu que morí a l'edat de cinquanta-cinc anys a l'Hospital de Santa Creu de Barcelona, el 28 d'abril de 1872, víctima de pneumònia.

No s'ha conservat cap fotografia ni dibuix de la seva persona, també s'ha comentat que havia escrit alguna sardana, però no se'n té cap notícia.

La Festa de l'Os

Al apropar-se la primavera, i a més de les tradicionals jornades carnavalesques, sobretot per terres del Vallespir, té efecte «la Festa de l'Os». Sant Llorenç de Cerdans, Arles i especialment Prats de Molló ens mostren unes manifestacions festives alegres i simpàtiques de la Festa de l'Os.

Aquesta tradició, segons explica Joan Amades, té un sabor molt arcaic, i bé podria reconèixer un origen protohistòric:Per la Candelera l'os surt de la cova i si veu que plou no se'n mou, si troba que fa bo se'n torna a fer un gaietó. També podria tenir certa similitud amb el «Dia de la marmota» que se celebra a Punxutawney (Pensilvània), als EUA, des de 1887.

Tothom sap que durant tota la hivernada aquest omnívor roman dins de coves i en aquests finals d'hivern comença a treure el nas per si fa bo eixir a la superfície i fer la vida a l'aire lliure.

Al Fort de la Guàrdia de Prats de Molló es reuneixen els homes que baixaran al poble per reviure l'antiquíssima Festa de l'Os. Acompanyats dels caçadors, els 'ossos' vestits amb pells de xai i mascarats s'encaminen cap al poble, on es troben amb el públic que els espera, ansiós. De seguida trien les víctimes, i s'inicia la batalla, molts acabaran per terra i ben empastifats. Tothom pot ser víctima dels animals, malgrat que prefereixen atacar noies joves que, quan són escomeses, criden i xisclen

Aviat a la vila apareixeran 'homes de blanc' o 'barbers', planten cara als animals, sense deixar d'enfarinar les noies. Els atrapen i fan com si els afaitaren, tot traient-los les disfresses de manera que els retornen a la seva condició d'homes.

L'origen d'aquesta festa, i d'altres de similars que se celebren a Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans, a Arles (també al Vallespir), a Encamp (Andorra) o al Pont de Suert (l'Alta Ribagorça) pot trobar-se en l'antiga llegenda segons la qual un os va raptar una bella fadrina i la va recloure a la seva cova, fins que va poder fugir-ne indemne el dia de la Candelera.

A Prats de Molló són tres dies de festa i gatzara en els quals ultra de l'esdeveniment en si mateix pren part una cobla, que serà la Ciutat de Girona, la qual participarà a les cercaviles i hi haurà audicions de sardanes de cada dia. (11,12 i 13).

diada universal

de la sardana

La Confederació Sardanista de Catalunya ha escollit la Sardana Una Mirada, del compositor Pep Ventura, com a Sardana Universal del 2017. Aquesta peça ha estat escollida amb motiu del Bicentenari de l'estructurador de la sardana moderna, celebració que ja s'ha iniciat a Figueres i que se celebrarà al llarg d'aquest any coincidint amb la seva Capitalitat de la Sardana. Recordem que el Dia Universal de la Sardana d'enguany s'escaurà el diumenge 18 de juny de 2017.

Si alguna cobla no té les particel·les les pot demanar a la CSC.