A tan sols 40 anys llum de la Terra hi ha un sistema estel·lar amb set planetes de massa similar al nostre, tres dels quals es troben a la zona habitable i podrien albergar oceans d'aigua a la seva superfície, cosa que augmenta la possibilitat que aquest sistema pogués acollir vida. El sistema, localitzat per un grup internacional d'astrònoms i que forma part d'un estudi publicat ahir per la revista Nature, té tant el nombre més gran de planetes de la grandària de la Terra com el nombre més gran de mons que podrien comptar amb aigua líquida a la seva superfície. La descoberta va ser anunciada ahir en roda de premsa per la NASA.
Els sis planetes més propers a l'estrella, probablement rocosos, poden tenir una temperatura en la superfície d'entre 0 i 100 graus, el rang en el qual pot haver-hi aigua líquida, i tres d'ells estan en l'anomenada «zona habitable», per la qual cosa són candidats especialment prometedors per albergar vida. Els cossos acabats de descobrir giren en òrbites planes i ordenades al voltant de TRAPPIST-1, una estrella nana ultrafreda amb una brillantor prop de mil vegades menor a la del Sol.
L'autor principal de l'estudi, Michaël Gillon, de l'Institut STAR a la Universitat de Lieja (Bèlgica) es va mostrar encantat amb els resultats: «Es tracta d'un sistema planetari sorprenent, no només perquè hàgim trobat tants planetes, sinó perquè són tots sorprenentment similars en grandària a la Terra», segons un comunicat.
El nou sistema és rellevant per als científics per la seva proximitat a la Terra en termes astronòmics i perquè és el primer que compta amb set planetes d'una mida similar al nostre, així com per la reduïda grandària de la seva estrella, una particularitat que simplificarà l'estudi del clima i l'atmosfera d'aquests mons. Els set planetes són 80 vegades més grans pel que fa a TRAPPIST-1 que la Terra respecte al Sol, de manera que bloquegen una gran quantitat de llum quan transiten per davant de l'estrella.
Això facilita als investigadors la tasca d'identificar els seus components químics per mitjà de tècniques de fotometria. «Hem buscat una estrella molt petita, al contrari que altres grups d'astrònoms. Això fa que els planetes apareguin magnificats», va explicar en una roda de premsa telefònica Amaury Triaud, investigador de la Universitat de Cambridge (Regne Unit).
Després d'una primera fase de «reconeixement», els científics planegen ara iniciar «observacions detallades per estudiar el clima i la composició química dels cossos, amb l'objectiu de determinar si hi ha vida en ells». «En uns anys sabrem molt més sobre aquests planetes i esperem saber si hi ha vida en el termini d'una dècada», va afirmar Triaud.
Una minuciosa investigació
El 2010, el grup d'investigadors liderat per Gillon, va començar a escodrinyar el veïnatge del Sistema Solar amb el telescopi robòtic Trappist (Telescopi Petit per Planetes en Trànsit i planetesimals), ubicat a Xile. El prometedor descobriment inicial de l'estrella TRAPPIST-1 va permetre als investigadors enfocar el telescopi espacial Spitzer de la NASA cap a aquest punt durant 20 dies sense interrupció.
A partir d'aquestes observacions i les d'altres telescopis terrestres, entre ells el William Herschel, ubicat a l'illa canària de La Palma- recollides durant anys, s'han recopilat evidències de 34 trànsits de cossos davant de l'estrella, que atribueixen a les òrbites de set planetes. El sistema estel·lar, al qual els sis cossos interiors tenen períodes orbitals d'entre 1,5 i 13 dies, recorda als astrònoms al que formen Júpiter i les seves llunes, tant per les seves proporcions relatives com per les òrbites compactes i properes.
