i una sola setmana, des de fa 6 anys que em responsabilitzés d'aquesta pàgina no hi ha hagut cap setmana que hi faltés l'agenda de les sardanes a les nostres comarques i a la Catalunya Nord. Aquesta, justament, n'hi ha molt poques, però sí hi són, el motiu principal d'aquesta manca d'audicions és que en els anys del franquisme no es podien fer festes majors, la qual cosa fa que no hi hagi gaires audicions.
Aplec de Bordils
Vet aquí la població de Bordils al Gironès que s'està preparada per celebrar el seu «petit aplec», tal com ells diuen, el proper diumenge, dia 5, al Pavelló Torrentó serà l'escenari del mateix que ja s'enceta amb una calçotada a les 14 h, a la qual seguirà a partir de les 16.30 h l'Aplec de sardanes, amb la interpretació musical de les cobla La Principal de Banyoles i La Principal de Porqueres.
La darrera de les sardanes, serà Poble de Bordils, de Joan Callís, que enguany té un caràcter especial, puix es compleixen 100 anys del seu naixement, nasqué a Sant Feliu de Pallerols el 17 de gener de 1917. Fou component de diverses cobles, tocava el tible, també és autor d'algunes sardanes de caire popular, morí a la seva població el 28 de maig de 2005.
Sardanes i Jazz
En aquesta ocasió la cobla de casa nostra ens ofereix un concert a Sabadell, amb obres de molta qualitat, a la primera part amb composicions clàssiques o de caràcter simfònic, a la segona part amb temes d'avantguarda amb naturalesa jazzística, que amb la introducció del saxòfon del solista Jordi Paulí, farà viure una aproximació al jazz. El solista és un virtuós d'aquest instrument que tant s'utilitza en el jazz americà, també un destacat intèrpret de tenora.
La Cobla Simfònica Catalana dirigida pel seu titular Jordi Molina, segueix avançant amb programes de molt compromís, oferint obres dels clàssics, sense oblidar que hem d'anar seguint el progrés de la música.
Cal fer palès els èxits de la Cobla Simfònica Catalana, principalment a Sabadell, seu d'aquesta principal formació autòctona, que s'obre camins pel territori català.
Aquest concert s'efectuarà el proper diumenge, dia 5, al Teatre de Sabadell amb la cobla Simfònica de Catalunya, a les18 h de la tarda.
El programa de la segona part és el següent: Dansa número 2, d'Agustí Borgunyó amb arranjament d'Esteve Molero, Suite traumàtica, de Joan Josep Blay amb els seus tres temps: Passeig certament traumàtic, Vacances s'escriu a l'U.V.I. i Dansa de cirurgians. La sardana Il·lusions mai somiades, de Marc Timon, i Lullabi of Birdland, de George Shearing.
Joaquim Massa
Sovint parlem de noves composicions, d'autors de sardanes, de cobles, d'instrumentistes... però rarament anotem fets d'organitzador, de persones que li saben robar temps al lleure i es dediquen a fer cursets de sardanes, organitzar ballades, buscar subvencions, cercar els diners per poder desenvolupar llur tasca, etc.
Avui, voldríem fer un breu comentari sobre una persona que s'hi ha dedicat amb escreix, sense regatejar cap esforç per l'organització i enaltiment de la nostra dansa.
Ens referim a Joaquim Massa i Ros, que ha deixat la presidència d'Amics de la Sardana de Cassà de la Selva, malgrat que seguirà com a vocal de la junta. En Joaquim nasqué a Cassà el 10 d'abril de 1952, és mestre de professió, el 1975 en crear-se Amics de la Sardana en fou un dels fundadors. Des de l'entitat ha organitzat ballades, arrossades, nits del cremat, concert, balls, diades dedicades al soci, cursets d'ensenyament, trobades sardanistes infantils, sardanes a l'escola, colles sardanistes participant en els concursos en les diferents categories: Estel de les Gavarres, Aires Cassanencs, Mans amigues i Amics dansaires, i un Esbart Dansaire.
És autor, juntament amb Mireia Bosch i Xavier Colom de programacions i dels quaderns didàctics de la campanya La sardana a l'escola, que durant molt anys s'ha utilitzat per als nens i nenes dels col·legis.
El 2001 se li concedí el Premi a la Divulgació Pedagògica de la Sardana, instituït per l'Obra del Ballet Popular. El 2009 rebé per part de la Generalitat i Diputació de Girona un premi en reconeixement a la seva tasca pedagògica i de promoció de la Sardana.
El 2010 li és atorgada la Rosa d'or de l'Agrupació Sardanista Floricel d'Anglès com a reconeixement de la seva tasca a favor de la sardana.
Estem segurs que des del nou lloc que ocuparà, com a vocal de la junta en Joaquim seguirà treballant per la nostra dansa.
Comptar i repartir
Hem vist en alguns programes impresos d'audicions i aplecs de sardanes que al costat del títol de la sardana i el seu autor consten uns números, aquest corresponen al tiratge de la sardana, o sigui el nombre de compassos de curts i de llargs que té aquella sardana.
Ens sembla que això desdiu i molt de l'esperit del mateix ball, puix la gràcia de ballar-la com cal, deriva justament de saber comptar primer i repartir després.
Les primers tirades, tant de curts com de llargs, es ballen seguides i serveixen perquè els executants puguin comptar els compassos. Quan hom ha comptat una sardana o, dit en l'argot sardanista, se sap a quant tira, podem passar a repartir-la, cosa que es fa després de dues tirades de curts i dues de llargs, especialment en l'estil empordanès, que és com la ballen la majoria (l'estil selvatà és emprat a la comarca de la Selva i a Girona, i té poques variants, com acabar a la dreta i no a l'esquerra que és com es fa amb l'empordanès).
Creiem, doncs, que no és bo, ni recomanable saber el número de tirades que té cada sardana, ans al contrari és ben aconsellable poder-les comptar en les primers tirades per després poder resoldre-les adequadament.
Les sardanes tradicionals consten d'una tirada de curts i una de llargs que es van repetint, dos curts, dos llargs, dos curts, dos llargs, contrapunt, llargs, contrapunt, llargs, o sigui deu tirades.
Darrerament s'està optant per fer-les de 7 tirades, dos curts, dos llargs, 1 curt, 1 llarg, contrapunt i 1 llarg. Cosa que permet que en una audició normal en comptes de tocar 6 sardanes se'n puguin tocar 9, a més si són molts llargues no són tan feixugues, tan pels músics com pels balladors. Aquesta modalitat de set tirades, si bé sembla una innovació, no ho és tant.
En els anys vint ja es volia implantar aquesta manera, que tingué defensors i detractors, però no reeixí, ara, en canvi sí sembla s'adapta i cada dia veiem més ballades amb aquest modalitat, a nosaltres, personalment ens sembla ben favorable, però seran el mateixos balladors de sardanes que tindran l'última paraula.
Una anècdota sobre aquest tema. Fa uns anys a Cadaqués, per l'Aplec es posaren d'acord, les cobles, La Principal de la Bisbal, Ciutat de Girona i Cadaqués, per fer l'Aplec amb sardanes de 7 tirades, però l'endemà em trucà el senyor alcalde per dir que de cap manera es fes, puix molts sardanistes de la localitat no hi estaven pas d'acord.
En fi, el realment important és que la sardana segueixi viva i com deia , recentment , Manuel Cuyàs: «Sempre ens quedaran els sardanistes, sempre en retirada i sempre insistents i resistents».
emissores de rÀdio on es
pot escoltar el
programa
"La Sardana de l'Any"
A moltes poblacions de les nostres comarques es pot seguir radiològicament i setmanalment les eliminatòries del concurs La Sardana de l'Any, d'on sortiran les escollides per participar en la final d'aquest certamen, entre les estrenades l'any anterior, o sigui ara les de l'any 2016 i després, car si es vol es poden votar.
Aquestes són les diferents emissores de la nostra zona on es poden oir les sardanes per poder-les votar:
Arbúcies, Banyoles, Begur, Besalú, Bonmatí, Cabanes, Caldes de Malavella, Calella (Maresme), Cassà de la Selva, Girona, l'Escala, Llagostera, Olot, Palamós, Ripoll, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de les Abadesses, Santa Susanna (Maresme); Sarrià de Ter, Tordera (Maresme ), Vilablareix i Vilafant.
La Sardana de l'Any és un concurs adreçat a la difusió de les noves sardanes que s'estrenen cada any i a la promoció dels seus autors. S'hi atorguen 3 categories de premis: Popular, de la Crítica i Joventut.
Premi Popular s'atorga a la sardana que obté més suport públic. Les sardanes participants competeixen en eliminatòries setmanals, emeses per diverses emissores de ràdio i la web de la Confederació Sardanista de Catalunya. Les deu sardanes finalistes participen en un concert. El públic del concert tria la guanyadora .
El Premi de la Crítica s'atorga per criteris de qualitat musical segons el veredicte d'un jurat format per músics professionals.
El Premi Joventut promociona el talent jove. Segueix uns criteris similars als del Premi de la Crítica, però està restringit als autors de menys de 30 anys.
