L'experiència anomenada «de la transfiguració» s'esdevé en un moment crític. Jesús acaba d'anunciar als deixebles que haurà de patir molt, que serà rebutjat per la gent religiosa del seu poble, que morirà. Els ha assenyalat el camí de la creu. I després, en companyia dels apòstols més íntims, dels mateixos que seran presents a l'agonia de Getsemaní, puja a la muntanya i s'esdevé la transfiguració. Per uns moments apareix amb tota claredat i lluminositat tota la veritat sobre Jesús. Transfiguració és descobrir la presència divina, la seva glòria, en aquell home normal que camina cap al sofriment.

La transfiguració és anticipació de la glòria de la Pasqua en l'inici del camí de la creu. Per uns moments s'anticipa als deixebles tastar qui és Jesús i on s'encamina la seva vida. Pere-és natural- vol fer eterns aquests moments, però encara no ha arribat l'hora. Caldrà continuar trobant-se amb Jesús d'una manera humana. Caldrà viure la seva creu, i caldrà escoltar-lo, seguint la indicació de la veu del Pare.

Nosaltres seguim Jesús, l'hem d'escoltar, però també necessitem viure i descobrir la joia i vida de la Pasqua en el camí fosc i dur de la vida. Tenim necessitat de moments de transfiguració. Ara vivim moments de goig, però també de dolors, de pors. Portem a sobre els problemes, i el camí cristià també se'ns fa difícil.

També tenim Jesús que se'ns fa present per mitjà de signes humans, l'Església -la parròquia-, els sagraments, la pregària, les persones... Si escoltem Jesús i hi confiem, també podem viure la seva presència salvadora, que humanitza, dóna força, perdó i pau en la nostra condició humana tan fràgil i en la condició de la nostra Església.

Però per a això necessitem de moments de transfiguració. Quins poden ser aquests moments?

-La pregària personal i de tots junts. Aparentment no fem res, llegim l'evangeli, un salm, fem silenci, encomanem a Déu preocupacions i neguits. I aleshores una paraula pot ressonar molt a dins nostre, fent-nos millors, animant-nos, donant-nos força. És el pas o la presència de Déu que transfigura la nostra vida. -També, i especialment, l'Eucaristia. Hi participem potser pensant en les qüestions que ens preocupen, en situacions de goig o de dolor... i experimentem que nosaltres mateixos quedem renovats i amb força per afrontar el que calgui [extret del Full Parroquial].