Els homínids que van viure a Espanya fa entre 8.000 i 15.000 anys tenien el conill com un animal molt preuat ja que no només el caçaven per menjar la seva carn sinó per obtenir les seves pells per a diferents usos, segons un estudi de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). L'estudi s'ha fet a partir del jaciment arqueològic ubicat a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), que, segons els paleontòlegs, és un bon exemple per entendre les estratègies de subsistència de les poblacions humanes al final del Paleolític superior i inicis del Mesolític que treien el màxim de rendiment de la fauna. Els éssers humans eren capaços de treure el màxim profit de la fauna, encara que en aquest lloc centraven la seva atenció en els conills, segons l'estudi, publicat en la revista Historical Biology i liderat per Anna Rufà, investigadora predoctoral del IPHES. La investigació, que ha comptat amb la col·laboració d'altres membres del IPHES i del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CEBIEH), ha analitzat els ossos de conill trobats en el jaciment, que tenien talls que indicaven el seu consum
