En un petit laboratori de la Universitat del Caire El Nil, científics egipcis i britànics examinen minuciosament els últims resultats de la transformació de closques de gambes en pel·lícules de plàstic biodegradable, una alternativa per ajudar el medi ambient en Egipte.
En la constant batalla de conscienciació perquè les bosses de plàstic convencionals no tinguin buit a Egipte, la investigadora britànica Nicola Everitt lidera un projecte de la Universitat de Nottingham i la privada El Nil amb les gambes com a protagonistes, ja que les seves restes són transformades per obtenir bosses ecològiques.
«Hi ha molt poc plàstic degradable a Egipte i és un gran problema», va assegurar a Efe Everitt durant la seva última estada al Caire, abans d'afegir que aquestes bosses acaben sempre «en abocadors o als carrers», sense que es reciclin.
La idea va néixer quan la doctora egípcia Irene Samy realitzava un postdoctorat a Nottingham i va concloure que podien adquirir quitosan -un compost natural derivat de les closques de crustacis- de les gambes egípcies per transformar-les en bosses biodegradables com a alternativa al plàstic convencional.
El procés per produir els primers films de quitosà, explica la investigadora, passa per rentar i assecar al sol o en un forn les closques. Després, es bullen per eliminar el carbonat càlcic i es dissolen en una solució química per ser neutralitzades i que, després evaporar-se, deixa el quitosan que produirà aquestes pel·lícules.
El projecte ha complert gairebé dotze mesos, gràcies a una beca de la fundació Newton-Mosharafa que garanteix als experts l'estudi durant dos anys.
