La vint-i-novena edició del Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) va tenir lloc a Barcelona durant el 9 al 13 de juliol, on es van reunir 160 persones de tretze països diferents.
Dues de les idees que van tenir més pes durant l'acte va ser que la parròquia és «un lloc d'aprenentatge» i que a més continua disposant de mitjans per realitzar una tasca d' «evangelització-humanització». El lema del document redactat per un dels experts del CEP, Bernard Quintard, va ser: «Cristians a Europa: un poble amb una missió». Aquesta missió tracta de «donar testimoni de l'amor de Déu envers tothom» amb l'objectiu de «continuar essent deixebles de Jesucrist allà on ens trobem», la qual cosa comporta «desprendre'ns de tot allò que ens reté en els límits de la por» i «aferrar-nos a l'única missió que Jesús ens indica». A més, va destacar el significat real d'envangelitzar, mencionant que «és allò que Jesús demana als seus deixebles al moment de tornar cap al Pare; continuar essent els seus deixebles per tot arreu on siguin cridats a viure per tot arreu». Segons va explicar Quintard, els temps han canviat i ara és necessari redefinir què és l'essencial de la vida i de la fe cristiana. Si no és així, les persones i les Esglésies es barallaran entre elles per saber què cal reformar abans de tenir els mitjans. D'aquests últims va mencionar que «cap Església no els ha tingut mai ni els tindrà mai». Així doncs, va continuar, «se'ns demana de ser no uns mestres ni uns dèspotes, sinó uns testimonis de l'amor de Déu per a tothom i, així, signes d'esperança per tants contemporanis nostres que ho necessiten».
El futur de l'Església
L'expert del CEP va confessar que «ens preocupa el futur de la nostra Església, però ja no perquè hagi d'esdevenir encara més minoritària, allò que més ens importa és la manera com Jesús ens invita». Tanmateix, cal vetllar per la qualitat de les relacions intracomunitàries, ja que sovint són «un indicador de les relacions que serem capaços d'establir amb el nostre entorn social i cultural»,segons Quintard.
De les 160 persones que van assistir a l'acte, 32 eren belgues, 30 catalans i crisitans procedents de l'Europa central i oriental, com ara 20 hongaresos o 14 ucraïnesos. Els participants d'Itàlia, Suïssa, Romania, Alemanya, França, Àustria, Lituània, Malta i Eslovàquia tampoc es va perdre l'esdeveniment. Una de les novetats va ser que del total de participants, una quarantena eren joves.
A la part final d'aquesta edició es va anunciar el proper acte a Lviv l'any 2019, i es va presentar el nou equip directiu, en el qual es va nombrar el nou president maltès, Antonio Cassar, que succeeix al rector de Sant Pere de Figueres, Josep Taberner. També va desaparèixer la fórmula de dos copresidents.
