Desitjo actualitzar, durant algunes setmanes, les paràboles del sembrador, que aquests diumenges proclamarem a totes les Misses. Per copsar la reflexió cal recordar les paràboles.

Cada plana de l'evangeli s'ha de llegir des d'una doble perspectiva: la situació en temps de Crist i la seva actualització en el nostre temps.

Les paràboles, primer, fan referència al sembrador, al seu treball, a les seves actituds, a la llavor, al terreny on cal sembrar. En un segon moment recullen sentències de Jesús en relació amb la fe i amb la incredulitat. Finalment, es posa l'accent en les actituds dels qui rebem la llavor.

El sembrador és la fotografia del mateix Jesús i de la seva experiència. Servint-se d'una figura familiar, ens parla de la seva missió i alhora de l'experiència que té d'aquesta tasca. Recordem que, sembrant la llavor de l'evangeli, Jesús ha tingut èxit amb els petits i senzills, i ha fracassat amb els poderosos i amb els savis i dirigents del seu poble. Llegeixo les paràboles com a revisió que fa el Jesús de la seva missió i, sobretot, com a resposta a unes preguntes que sovint ens fem:

- Si la llavor és bona, si la llavor de l'Evangeli és bona, per què no és molt escoltada i acceptada, i per què alhora ens trobem amb fruits bons i dolents (blat i jull)?

- Quines han de ser les actituds del Sembrador i dels sembradors?

- En quins terrenys cal sembrar avui? En quines situacions o experiències humanes cal sembrar l'Evangeli, i com fer-ho?

- Quines disposicions cal viure perquè certament la llavor arreli i doni fruit?

Una constatació:

Hem acabat un nou curs pastoral, escolar... i segur que tots hem fet una revisió o una valoració. Sovint, pels comentaris, es nota que hi ha una sensació de malestar, de fracàs, de feina inútil. Molts de nosaltres -també sembradors de la llavor de l'evangeli com a pares, avis, catequistes, animadors de joves, educadors, religiosos i religioses, capellans...-estem desconcertats, perquè ens hem esforçat per sembrar la bona llavor i aparentment sembla que molta d'aquesta llavor s'ha perdut del tot. Ho constatem amb els infants, joves, amb moltes persones que vénen a l'Església per fets puntuals; però també ho constatem amb nosaltres mateixos. La llavor evangèlica no creix al ritme[...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).