Els ciutadans de Sant Joan les Fonts van celebrar el diumenge passat els 900 anys de la dedicació de la parròquia de Santa Eulàlia de Begudà.
Durant el dia, es va fer una missa presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo, juntament amb diverses activitats, com l'audició de sardanes, la participació de gegants, capgrossos i grallers de Begudà. Per commemorar la celebració dels 900 anys de la consagració de l'església es va crear el llibret a càrrec de l'escriptora Maria Vidal, on es recullen dades històriques del temple, així com anècdotes, iconografia i altres referències.
La importància de l'edifici es reflecteix en la presentació que va tenir el llibret. El gran pes que ha experimentat el poble durant tot aquest temps es resumeix en un fragment del llibre: «Una església era molt més que l'espai de trobada per dur a terme les celebracions religioses. Era un lloc on compartir vivències amb amics i coneguts, on trobar-se amb veïns i veïnes del poble. La història de l'església de Begudà està estretament lligada amb la població de l'entorn, amb les vides de persones que han vist passar un temps on el ritme de vida era més pausat».
La seva construcció data del segle XII. Durant l'opuscle de la Memòria de les obres de restauració de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Begudà, el mossèn Enric Conill va explicar que: «Anterior a l'església romànica n'hauria existit una de visigòtica parroquial de la qual no en tenim referències documentals». El relat que explica el llibre segueix amb la consagració pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau l'any 1118, al qual se li va incorporar 30 passes per a la situació del cementiri.
Males èpoques
Durant els anys 1427 i 1428 l'església va patir els efectes de més d'un terratrèmol, que van tenir lloc a l'actual comarca de la Garrotxa, i comarques veïnes fins arribar a l'edifici. Una de les parts que van quedar més malmeses fou la volta central, que va resultar totalment destruïda. L'any 1651 es va construir la torre del campanar i les dues naus laterals, que no existien a l'època medieval. Vint anys després es van dur a terme algunes reparacions a l'edifici, com la construcció de les parets del cementiri per impedir l'accés als animals domèstics i salvatges. Es va edificar una nova capella i la sagristia, espai que va ser habitual a les esglésies romàniques al segle XVIII. Tanmateix, el període més fosc va ser durant la Guerra Civil Espanyola. L'edifici va patir tres incendis que van destruir la volta central, l'altar major, l'altar de Sant Jaume, el de la Puríssima, el dels Dolors i el del Roser. Les obres de restauració, segons l'opuscle escrit per Enric Conill, van començar l'any 1939 i van acabar el 1942. A l'actualitat, l'església de Santa Eulàlia segueix presidint el nucli de Begudà. El passat mes de juliol, la Brigada del consistori de Sant Joan les Fonts va realitzar unes obres de millora al terra i la paret de la façana situada sota el pòrtic, ja que que estava en mal estat i li calia una intervenció. Per dur a terme la restauració del terra es van agafar còdols de riu per tenir un resultat uniforme i en consonància amb la resta de l'Església.
