El proper dimarts és festa gran. Els fills i filles de Déu celebrem el triomf de Maria, la nostra Mare. Celebrem la festa de l'Assumpció de Maria, que ja participa plenament i per sempre de la victòria de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.

En les altres festes, la contemplem com a imatge i signe del que l'Església ha de ser, avui, com a imatge i primícia d'allò que serà. Avui és la pasqua de Maria, i celebrant aquesta festa també contemplem i celebrem amb esperança el nostre futur.

Si la Mare de Jesús, que és també la nostra, ha triomfat amb Jesús, hem de tenir esperança que Ell i Ella també ens volen al seu costat.

Dia de joia i esperança pensant en Maria i pensant en nosaltres. L'Assumpció de Maria per la victòria de Crist Jesús.

Crist ressuscitat és el centre de la nostra fe, de la nostra esperança i de la festa d'avui. Tots viurem gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon. La victòria de Crist, a la qual estem cridats a participar, és aniquilació dels nostres enemics, i fins i tot el pitjor, que és la mort. I en positiu és el triomf definitiu del Regne de Déu, del voler de Déu. Aquesta certesa i convicció és molt important per viure amb esperança.

Tot allò que sembla que ara tingui tanta importància i que ens fa molt de mal, que és la causa de sofriment per a les persones... serà superat i vençut.

La figura de Maria, Assumpte al cel, n'és un signe i primícia; i alhora consol per a nosaltres.

La mare de Jesús i també nostra participa ja del tot d'aquesta victòria.

Ella és la primera salvada del tot per Crist. Recordem per uns moments la fotografia evangèlica de Maria:

-Una dona que va creure en Déu. «Feliç tu que has cregut», li diu la seva cosina quan la saluda.

-Mare de Jesús perquè va dir un «sí» radical a Déu, i per això és beneïda.

-La dona que sap reconèixer l'obra de Déu, les meravelles de Déu, en la seva persona humil i senzilla. També sap descobrir les obres de l'amor de Déu en l'alliberament dels pobres i dels humils.

Per això és la dona que lloa Déu.

-Maria és la dona, alhora, del servei i del silenci. Va a servir .[...] (extret del Full Parroquial)