Per sempre, la Rambla de Barcelona estarà submergida, d'una banda, al mar, de l'altra, en la sang.

Xopa de sang, com si li faltés la prova històrica del sofriment, i de la mort. No un mort qualsevol, sinó una carnisseria humana, freda, calculada, prevista, volguda, planejada, fonamentada amb raonaments irracionals.

En una època d'aplicacions de cures pal·liatives, hi ha cervells terroristes que volen arreglar el món matant. Dolor pur. Pensat, treballat, triat, durant mesos, perquè fos un espetec de sang. Estic pensant que tot això pot sorprendre'ns però no tant estranyar-nos.

La sang humana vessada en arguments irracionals apareix ja en els germans Caïm i Abel. De l'aurora del món fins a la Rambla Barcelonina, de la brisa del Gènesi fins a la brisa lleugera que puja del mar Rambla amunt, roman el misteri del mal. Segle XX, segle de sang. Milions de morts decretades per cervells embogits.

En el temps normal d'una sola vida humana, dues guerres han enganxat pares i fills. El cor humà no pot pair el problema. Perquè, posats a pensar, ens preguntem: per quins corriols mentals l'home arriba a aquestes conclusions? Perquè el fons de drama no és el mal en si. Jo diria que és l'argument que fa decidir la maldat. Tota maldat. La falsa racionalitat del mal. És, abans que tot, un problema cognitiu. Després és o una malformació o una debilitat de la voluntat. Cap animal és capaç de tanta dolenteria humana. La societat moderna està equipada per afrontar el mal en la seva realitat física. Però la urgència és formar caps. És escalar humilment i amb força la veritat. Pilat ja s´hi acostava. Tenia al davant Aquell que va dir: «Jo soc la Veritat».