Gallarda, en diuen els olotins d'engalanar els carrers amb banderoles colgant d'un cap a l'altre de carrer. Ara ja romanen vies i places ben llustroses i és que les Festes del Tura ja són aquí.

Un atapeït programa componen els diversos actes que se celebraran, per a tots els gustos, nens, joves, adults, vells... destacant la varietat folklòrica i les sardanes que, també, hi són ben presents.

Demà mateix dissabte, dia 2, ja hi ha el tradicional concurs de colles sardanistes, que arriba aquest any a la seva edició 77. El marc, la plaça de braus (per cert, la més antiga de Catalunya). Serà a les 10 del vespre amb la participació musical de La Principal d'Olot.

El dia 6, dimecres, ixen els actes. Olot és terra d'artistes, degut probablement a les excel·lències dels seus paisatges i a la indústria d' imaginària religiosa. Això fa que hi hagi a la ciutat i a la comarca un bon nombre d'imaginari fantàstic, de gegants, capgrossos, cavallets, bestiari, etc., que tots plegats es reuneixen per fer una cercavila pels carrers i places d'Olot.

Sortiran, doncs, a ¾ de 6 de la tarda del pati de l'hospital: els magnífics gegants de la ciutat, que foren guardonats com els millors de Catalunya l'any 1902 en un concurs celebrat a Barcelona i promogut per Cambó; seguiran el cap de lligamosques amb els nans i els cavallets; vindran després l'àliga i el bou, de Sant Ferriol; el pubill i la pubilla del barri del Roser; Benet i Marcel·la, del Geriàtric del Montsacopa; Croscat i Margarida Biosca, del barri de Benavent; Magdalena i Francesc, del barri del Morrot; cabeçuts, cavallets i gegants del barri de Sant Cristòfol; Pollastre, del barri del Palau; Conill, del barri del Conill; Drac, del Carme; Gegants de la Caixa, Gat, Mussols i Mussolets i gegants dels barri de Sant Miquel; Gegants de Rialles; Gegants del Grup Almogàvers; Gegants del barri de Pequín; 4 perdius i en Batoia, de Batet; Cabreta del Cornamusam; la Vaca simforosa, del Barri de Sant Roc; Gegantó Timbus, Santonegro, del barri del Centre; L'Homeràs, el porc i el Xai d'Apoix.

Tota aquesta faràndula que recorrerà diverses zones de la ciutat anirà acompanyada musicalment de les cobles La Principal d'Olot, La Principal de Cassà, Rossinyolets, La Flama de Farners, Osona i Cervianenca. Finida la cercavila, La Principal d'Olot acompanyarà autoritats i membres de les colles sardanistes de Flor de fajol, fins a l'església del Tura on hi haurà una ofrena floral.

Finirà la vetllada amb el ball a la plaça Campdenmàs amb sardanes i el ball del porc i el xai. Fins al dia 10 seguiran les celebracions, de les quals en parlarem la propera setmana.

Aplec d'Encamp

Aquest cap de setmana la població andorrana d'Encamp es vesteix de sardana i s'atorga la Grandalla d'Argent. Enguany arriba a la seva 30a edició i comptarà, dissabte 2 de setembre, a la tarda, amb un concurs de colles sardanistes, i a la nit el sopar de gala, un concert de sardanes i una ballada, amb l'estrena de la sardana Plena de Pau, de Josep Cassú, dedicada a Núria Arbussé Anguila, de Terrassa. L'endemà, diumenge, 3 de setembre, se celebrarà l'Aplec amb la participació musical de les cobles La Flama de Farners i La Principal del Llobregat en sessions de matí i tarda.

La Grandalla d'Argent es va instituir l'any 1991 i és la junta de l'entitat sardanista d'Encamp qui designa cada any el guanyador. Des del seu inici l'han rebut persones o entitats que han treballat per difondre al màxim la sardana des de diversos angles. El compositor Sigfrid Galbany la rebrà aquest proper dissabte, 2 de setembre, en el marc del sopar de gala.

Sigfrid Galbany és un conegut compositor de sardanes que ha complert recentment 81 anys. Ha dedicat la seva vida a la sardana, així com a d'altres estils musicals, com havaneres i cançons. Va compondre la seva 1a sardana amb 15 anys, però no la va veure estrenada fins al cap de 22 anys.

700 emissions d'«el com-

pàs de la sardana»

Aquest passat diumenge, 20 d'agost, el programa Al compàs de la sardana, de Live FM, emissora municipal de Campdevànol, ha arribat a les 700 emissions. Per celebrar-ho, totes les sardanes que s'han radiat s'han dedicat als oients del programa. El programa el va iniciar Pere Rigat el 28 de desembre de 2003. A la seva mort, el seu germà Lluís Rigat, se'n va fer càrrec i des de llavors hi ha estat al capdavant.