Els impactes de grans meteorits sobre la Terra podrien haver contribuït a l'evolució dels primers fenòmens tectònics al planeta, segons indica un estudi publicat ahir per la revista Nature.
La investigació, liderada per la Macquarie University de Sydney (Austràlia), sosté que aquests impactes podrien haver generat episodis de reciclatge de l'escorça terrestre fa més de 4.000 milions d'anys. Aquest plantejament qüestiona la idea dominant fins ara, que apunta que, en els seus orígens, la Terra no presentava activitat tectònica.
«L'interior de la Terra durant l'Hadeà, fa entre 4.560 i 4.000 milions d'anys, potser era massa calent com per mantenir plaques tectòniques. No obstant això, no està clar si alguns grans impactes van poder generar un sistema tectònic», expliquen els autors en seu estudi. Els científics van realitzar «simulacions tectòniques a escala global» sobre l'evolució de la Terra exposada a «fluxos d'impacte variables» durant l'era Hadeà.
Procés de reciclatge
Encara que algunes evidències suggereixen que existia poca activitat entre l'escorça terrestre i el mantell, l'examen dels materials geològics més antics, com els grans de zirconi, assenyala cap a una altra direcció.
Segons els experts, aquestes noves proves indiquen que va poder produir-se un procés de reciclatge de l'escorça similar a l'observat en les zones de subducció actuals, on una placa tectònica s'enfonsa sota una altra.
Els cràters provocats per impactes, un fenomen més habitual durant la formació del nostre Sistema Solar, podrien haver iniciat els processos de subducció, abans de l'aparició de les plaques tectòniques tal com es coneixen ara, afirmen els autors. Van arribar aquesta conclusió després d'analitzar les dades aportades per un model numèric que simula l'efecte que tenen els grans impactes de meteorits sobre l'evolució de les plaques tectòniques a la Terra.
Així mateix, van constatar que l'energia alliberada pels esmentats impactes escalfa l'interior del planeta i genera l'ascensió de columnes de materials del mantell, el que, al seu torn, impulsa la subducció en el mantell de les fines i fràgils plaques característiques de la Terra primitiva.
