Com és més útil un fotoperiodista: retratant l'horror o socorrent la víctima? Té sentit jugar-se la vida per congelar la barbàrie en imatges de consum ràpid? Quina dosi de misèria poden admetre els mitjans de comunicació del primer món? Aquestes preguntes, que tot i no ser noves no troben resposta, les planteja La Treva, el muntatge que Julio Manrique va portar dissabte a Temporada Alta.
Aquests dilemes ressonen entre escenes quotidianes en un apartament de Nova York que la Sarah, fotògrafa de guerra, i en James, reporter de conflictes, no trepitgen gairebé mai perquè sempre estan a peu de combat; de fet, hi són perquè ella es recupera de les seqüeles d'un atemptat.
Als personatges que interpreten Clara Segura, tota força, i David Selvas, que li fa de contrapunt assenyat, els acompanyen un editor (Ramon Madaula) i la seva bufona xicota, la Mandy, que no és tan ximpleta com sembla, perquè Mima Riera sap donar-li el toc just d'innocència per convertir-la en la veu dels qui no som a la primera línia del front.
La Mandy es pregunta per les persones que hi ha rere les víctimes retratades i La Treva, per les que posen l'ull a l'objectiu de la càmera. I cap resposta és bona al 100%, més enllà de constatar que ningú ens pot donar lliçons sobre com ens mirem el dolor dels altres.
