L'estrès va afectar la reproducció dels últims titanosaures d'Europa, segons un estudi de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que va publicar ahir la revista Scientific Reports. La investigació ha revelat que la competència entre espècies hauria estat la causa dels ous patològics -anormals- de dinosaure de fa 70 milions d'anys que s'han recuperat a diversos jaciments del sud-oest d'Europa.

Els investigadors creuen que l'estrès sofert per la població de titanosaures hauria provocat que les femelles retinguessin els ous durant més temps d'allò normal, provocant alteracions en el procés de formació de la clofolla. Els ous patològics de titanosaures trobats a Europa són un misteri que ha intrigat els paleontòlegs des que es van descriure en els anys 70 del segle passat.

La principal característica d'aquests ous anormals és que tenen una closca multilaminada, amb diversos estrats superposats, una malformació relacionada amb el fenomen de la distòcia, que comporta la retenció dels ous dins l'oviducte de la femella durant un període de temps anormalment llarg.

«La distòcia es produeix com a conseqüència d'alteracions químiques lligades al cicle reproductiu quan les condicions ambientals, siguin climàtiques o ecològiques, no són òptimes per a la posta», ha explicat Albert G. Sellès, investigador del Grup de Faunes del Mesozoic de l'ICP, que ha liderat l'estudi.

Conjuntament amb d'altres investigadors de l'ICP vinculats al Museu de la Conca Dellà a Isona (Pallars Jussà), Sellès ha identificat una correlació entre la presència d'aquests ous patològics i un intens fenomen de reemplaçament faunístic que va tenir lloc a Europa a final del Cretàcic.

Segons el paleontòleg, durant milions d'anys, els titanosaures van ser el grup de dinosaures més abundant i divers d'Europa, fins que van arribar els hadrosaures fa uns 70 milions d'anys, que van irrompre amb força en un període relativament curt dins la fauna de finals del període Cretàcic. «Davant una pertorbació de tal magnitud, sabem que l'increment en la competitivitat entre espècies pels recursos naturals produeix una sèrie d'alteracions en les comunitats ecològiques, entre elles un augment de l'estrès», segons Sellès.