Què va passar en ple vol? Vull dir en aquell trajecte d'avió papal que volava de Xile a Perú, fa pocs dies, amb motiu del seu viatge pastoral a dues nacions d'Amèrica del Sud. Doncs molt simple: es va celebrar un casament a mil per hora però tan sòlid com les muntanyes andines que sobrevolava. Molt simple, sí, i molt sòlid. M'explico: dos treballadors de l'aeronau, casats civilment, van demnar al Papa si volia beneir-los dos anells.
El Papa, encantat, volant més depressa que la nau, va proposar-los casar-se. Estupefacció dels futurs contraents. Captació immediata del missatge i autorització del casament . Un foli per constància del fet amb dos testimonis i signatura del Papa, que deia només: Francesc. Què acabava de passar en aquell vol que pot ser únic en la història de les línies aèries? L'explicació del fet se sosté en diverses idees molt conegudes pel Dret.
El matrimoni natural és vàlid, és conforme a les exigències que la naturalesa ha inscrit en el matrimoni. Tendeix a la unitat, a la fidelitat i a la procreació. Però si els contraents són batejats, el seu matrimoni només pot ser vàlid si se celebra tenint en compte que és un sagrament.
Crist va valorar tant aquesta unió conjugal que va arrelar la seva naturalesa en el misteri d'un amor prodigiós que és el seu. Sant Pau als Efesis diu que «l'home estimarà la dona com Crist estima l' Església». El procés normal del sagarment del matrimoni és suficientment precís per rodejar de totes les seguretats possibles perquè no hi hagi frau. I es cuida la preparació del cap i del cor per aquesta aventura tan profundament humana. Fins i tot l'Església té fórmules més breus en cas de perill de mort, o bé si hi ha una situació que la impossibilita dura un mes. A l'avió , el Papa va fer brillar la possibilitat immediata d'encendre profundament el cor d'aquella parella afortunada. No es tractava de «regularitzar» una situació. El Papa devia pensar que molts amors conjugals que són el veritable pal de paller de la vida veurien l'esclat d'una flama que vola molt alt.
