El Museu de la Garrotxa d'Olot té en el seu fons la col·lecció de ceràmica japonesa contemporània més important de Catalunya i de tot l'Estat. Es tracta d'un conjunt «únic» format per una setantena de peces, obra de set autors nipons de renom internacional, com Kimiyo Mishima i Ryoji Koye.

Una exposició a la Sala Oberta del museu recupera ara en mostra una selecció de cinquanta peces, sota el títol Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d'Olot, i explica la història local que hi ha al darrere.

Aquest material és fruit d'un congrés internacional que un grup de ceramistes garrotxins va organitzar fa més de trenta anys a la Vall de Bianya. Van convidar els artistes per conèixer i veure com treballaven durant deu dies i el resultat va ser una «experiència transformadora» i un «trencament» del que es venia fent fins llavors.

La mostra coincideix amb la celebració dels 150 anys de relacions diplomàtiques entre el Japó i Espanya. S'inaugurarà aquest dissabte i es podrà visitar fins al 6 de maig.

Ceràmica japonesa. Estiu Japó 86. Cooperativa Coure d'Olot és un recull de treballs contemporanis de set artistes d'estils molt diferents que van des de l'abstracció fins a l'hiperrealisme. És el cas de Kimiyo Mishima (1932) que treballa amb el que anomena «materials imprescindibles», com són diaris, còmics o caixes.

A partir de la serigrafia, imprimeix sobre el fang imatges de diaris i publicitat i fa peces hiperrealistes d'objectes de la vida quotidiana. Destaca també el treball d'Araki Takako (1921-2004), l'única autora que va participar al congrés que ha mort. Takako explora l'existència humana amb La Bíblia, un dels seus motius preferits que l'ha fet famosa amb peces d'argila que simulen exemplars cremats del llibre sagrat.

«És una selecció que sorprendrà al visitant perquè no té res a veure amb la imatge tradicional de ceramistes japonesos», avança Xevi Roure, un dels tècnics del Museu de la Garrotxa.

Els altres artistes representats són Mutsuo Yanagihara (1934), Satoru Hoshiro (1945), Hiroaki Morino (1934), Miyanaga Rikichi (1935) i Ryoji Koye (1938).

Alguns ja eren reputats quan la Cooperativa Coure d'Olot els va convidar i d'altres, s'han fet un nom a nivell internacional amb els anys fins al punt que les seves peces estan presents als museus més importants del món.

I el Museu de la Garrotxa es pot incloure en aquesta llista. El mèrit és de la Cooperativa Coure d'Olot que el 1986 va atrevir-se a convidar aquests artistes en un congrés a la Vall de Bianya i aquests van acceptar l'oferiment.

Volien conèixer les últimes tècniques d'aquests autors japonesos contemporanis i durant deu dies van veure com treballaven. El resultat va ser una «experiència trencadora», segons paraules de la directors dels Museus d'Olot, Montserrat Malloll.

Els ceramistes catalans i també els vinguts de diferents punts de l'Estat van descobrir tècniques mai vistes fins llavors i va suposar una «revolució» a nivell conceptual i formal. A més a més, els va permetre acostar-se a una cultura molt diferent com és la japonesa i intercanviar impressions.

Així per exemple, van quedar sorpresos per la forma en què Ryoji Koye (1938) incorporava tot allò que passava mentre creava la peça amb el torn, incloent les deformacions com a part del procés. Una tècnica molt innovadora per als artistes locals, més habituats a «tornejar peces i jugar amb els esmalts» i a fer peces molt ben acabades, segons explica Roure.

Una part de les peces exposades es van fer durant aquella trobada, durant la qual també es van fer conferències, taules rodones i projeccions sobre la ceràmica del Japó, segons han explicat els responsables de la mostra.