La nit de Pasqua, durant la vetlla, després de beneir el foc nou, d'encendre el ciri pasqual i, amb la seva flama, els ciris que portem a les mans, es proclama el pregó pasqual o l'anunci de la Pasqua. És un càntic d'una gran bellesa i profunditat que amb imatges eloqüents i continguts bíblics proclama la resurrecció de Crist i les conseqüències d'aquest fet per a cada persona i per a la humanitat. Anoto alguns fragments d'aquest pregó:

Aquesta és la nit en què Crist,

trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns. Què n'hauríem tret d'haver nascut, si no hi hagués redempció?

Aquesta nit santa i poderosa allunya el pecat,

renta les culpes, fa innocents els caiguts,

torna l'alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions.

Oh, nit realment benaurada,

que uneix el cel i la terra,

nit en què l'home retroba Déu.

Serveixin aquestes expressions com a tast del que celebrem per Pasqua i, d'una manera intensa, durant la celebració de la vigília pasqual.

Si hem contemplat Crist en el seu comiat, la seva passió i creu per mitjà de les celebracions, ens cal encara amb més motiu participar en la seva resurrecció.

No oblidem mai que creiem en Crist mort i ressuscitat. La resurrecció és la pedra de toc o fonament de la nostra fe. Ens passa sovint que, fins i tot d'una manera inconscient, la nostra fe en Jesús s'atura en la seva mort, després d'admirar la seva vida, però no acaba d'assumir la seva resurrecció i el que significa per a la nostra existència concreta, per a la humanitat i la seva història.

Ens cal experimentar certament que en Crist s'han unit cel i terra, que l'home retroba Déu, que hi ha redempció, que les culpes són perdonades, els caiguts aixecats, els entristits plens de joia, arraconats els odis, restablerta la concòrdia.

El pregó comença amb aquesta expressió:

Exultin de joia tots els àngels del cel, Exultin els ministres de Déu,

I que soni la trompeta victoriosa...

Podem actualitzar aquesta exultació: que exultin de joia les persones grans [...] (extret del Full Parroquial).