El Girona fa vuit jornades que no coneix la victòria. Gairebé dos mesos sense sumar els tres punts que han fet caure l'equip a posicions de descens i instal·lar els primers llums d'alarma a Montilivi. La mala rataxa (4 punts de 24) ha anat acompanyada d'un reguitzell sense aturador de canvis a tots els nivells al club començant pel relleu a la presidència i acabant amb el canvi de Javi López per Ricardo Rodríguez a la banqueta. La dinàmica i tots els moviments han fet que els núvols s'instal·lessin a l'estadi en forma de pessimisme. Amb el nou entrenador, la cosa tampoc ha millorat. El Girona va perdre a Mallorca (2-0) i no va ser capaç de vèncer el Ponferradina a casa (1-1) però tothom coincideix que l'empat de dissabte a Riazor pot haver suposat un abans i un després a la temporada. El punt sumat al camp del líder Deportivo fa que el Girona tanqui la primera volta de la temporada amb 23 punts i en posicions de descens però amb unes sensacions un pèl diferents de les de les darreres setmanes. I és que la imatge d'equip sòlid i seriós que va oferir el Girona contra els gallecs feia molt de temps que no es veia. Les prestacions a Riazor, on fins i tot es podria haver guanyat si Bordas hagués tingut la punteria més fina, van recordar les d'aquell Girona pràctic que al començament de temporada va sumar 10 punts de 15 possibles. Va ser només un partit i ara caldrà confirmar la bona imatge i transformar-la amb una victòria dissabte vinent a Mendizorrotza contra l'Alabès.

El valuós punt sumat a La Corunya ha fet que el Girona hagi acabat la primera volta en posicions de descens. Curiosament, els 23 punts actuals són els mateixos que havia sumat el Girona de Narcís Julià el curs 2009-10 però llavors estava fora de la zona de descens per millor average. Sí que va acabar en els darrers quatre llocs al final de la primera part del campionat la campanya 2011-12. El Girona del salt de qualitat de Raül Agné no va respondre les expectatives i tan sols va sumar 17 punts a la primera volta. Tot i això, gràcies a una gran reacció al segon tram de Lliga els gironins es van salvar de la mà de Javi Salamero. Els gironins, juntament amb l'Osca (18 punts) van salvar-se i van veure com Cartagena i Alcoià queien al final al pou quan a mitja temporada tenien 20 i 23 punts.

Aquella salvació no ha estat la única d'un equip que a l'equador del campionat ocupa posicions de descens i al final s'ha salvat. De fet, una dada per a l'optimisme és que han estat un bon grapat els equips que ho han aconseguit els últims anys. Sense anar més lluny el curs passat, Hèrcules i Mirandés van aconseguir la permanència tot i acabar la primera volta últim i 20è amb 17 i 18 punts respectivament. Alacantins i burgalesos van cedir els seus llocs de descens a Xerez i Guadalajara -aquest últim administrativament- que a mig curs tenien 22 punts. Un altre ?exem?ple el trobem la temporada 2008-09 quan el Còrdova va escapar de la crema després de sumar 21 punts a la primera volta i va cedir el seu lloc a l'Alabès, que en tenia 23.

La temporada 2010-11 dos ?equips també van aconseguir reaccionar i fugir de Segona B. Van ser el Recreativo i el Nàstic, els quals tenien 22 i 20 punts respectivament a l'equador de la Lliga. L'Albacete, que en tenia 23 i el Salamanca, 24, van ser els que van acompanyar Tenerife i Ponferradina a la categoria de bronze.

En total, l'estadística diu que en els cinc darrers cursos, 8 equips han aconseguit salvar-se del descens després d'acabar la primera volta entre els quatre últims. O el que és el mateix, un 40% dels equips que ocupaven places de descens a mitja temporada van aconseguir la salvació a final de temporada. Aquesta estadística, la igualtat que hi ha a la categoria, la millora del Girona i, sobretot, l'anunci de l'arribada de fitxatges per reforçar l'equip fan albirar un panorama no tan desolador per a la segona volta del campionat. Això sí, tot passa perquè Oriol Alsina i Gerard Escoda l'encertin a l'hora de fitxar els dos davanters i el migcampista que estan cercant en aquest mercat d'hivern.