El Girona-Eibar d'ahir a la tarda a Montilivi ens confirma dues realitats: una, la Segona Divisió A és molt igualada; i dues, la millora de les prestacions de l'equip passa per optimitzar el control de l'àrea pròpia i l'arribada a l'àrea rival.
Pel que fa a la primera realitat, el Girona, un equip en zona de descens, ahir va empatar amb l'Eibar, fa uns dies va empatar amb el Dépor i fa unes setmanes amb el Recreativo, equips del capdamunt de la classificació. Conclusió: la igualtat és molt gran i, per tant, treballant fort, minimitzant deficiències i maximitzant virtuts, el Girona pot començar a sumar de tres en tres.
Pel que fa a la segona, estrictament futbolística, el control de l'àrea pròpia i l'arribada a l'àrea rival són dos fonaments que probablement estan en el centre del treball de Javi López. I es nota. Jo diria que aquest control de l'àrea pròpia cada vegada es fa més evident: l'equip és més solvent, més contundent, més agressiu, més intens, més llest, en situacions defensives dins l'àrea. És veritat que l'equip continua patint en el joc aeri a pilota aturada -en aquesta categoria l'estratègia està molt treballada-, però això a banda, la percepció en general és que l'equip no pateix tant dins l'àrea pròpia. I l'equip encaixa molt pocs gols ara mateix.
I pel que fa a l'arribada a l'àrea rival, ahir es va observar també una millora en aquest aspecte. Encara no és suficient, però hi va haver millora: el Girona va arribar quatre o cinc vegades a l'àrea de l'Eibar en cada part. A la primera meitat del partit, per la banda dreta Iván López i Jofre van estar molt actius; i a la segona, Jandro, jugant per dins entre línies, en el seu millor partit després de la lesió, va desequilibrar, va imaginar i va construir adequadament en les zones d'arribada.
Ahir el Girona va arribar més, d'una banda perquè necessitava guanyar el partit i de l'altra perquè el rival, l'Eibar, no sé si afeblit per les baixes, va ser lent, tou i desorganitzat defensivament. Però encara no va arribar prou. Encara no és suficient.
I com arribar més? Aquesta és la qüestió! Atacar més em farà defensar menys? Defensar més amunt em farà defensar pitjor? Arriscar més en atac em comportarà més risc en defensa? Un joc més vertical, més directe, em farà perdre possessió de pilota i per tant control de partit? L'esforç en l'estratègia en atac pot desgastar els jugadors en detriment de la defensa? Els jugadors només poden jugar d'una manera determinada, i fer-los fer coses diferents, a les quals no estan acostumats, els pot perjudicar?
Jo contestaria a totes aquestes preguntes: NO!
Aquest Girona ha demostrat que en la seva plantilla té bons futbolistes, els quals tracten bé la pilota, però no és capaç de viatjar des de la defensa fins a l'atac mantenint la possessió de la pilota. Per això no hi ha prou arribades! Si aquest equip és capaç de defensar més amunt -pressió més alta- i de recuperar la pilota en el camp rival, no haurà de fer ni desplaçaments en l'espai tan llargs ni esforços tan continuats per trepitjar l'àrea rival.
I per tant, hi arribarà molt més! I si hi arriba molt més, tard o d'hora es farà amic del gol!
