Ja són deu les jornades que encadena el Girona sense guanyar després que ahir l'equip tampoc fos capaç de derrotar l'Eibar. En una pel·lícula massa vegades vista aquesta temporada, el conjunt gironí es va deixar escapar l'enèsima oportunitat per començar a remuntar i no va passar de l'empat. Un punt que, malgrat acostar provisionalment la zona de salvació a dos, no deixa de ser negatiu. A més a més la victòria de l'Alabès deixa l'equip penúltim. La cantarella que la imatge és una altra, que en atac s'ha vist quelcom de diferent o que mica en mica s'està guanyant solidesa cansa. Potser sí que el Girona va merèixer més premi però ahir la victòria era imprescindible i no es va aconseguir. I sort que va aparèixer el cap del debutant Ortuño per igualar el gol inicial d'Urko Vera.
El nou davanter gironí va ser l'únic brot verd -enmig d'un terreny de joc en unes condicions nefastes- que es va veure per Montilivi. És cert que el Girona va oferir bones sensacions però amb sensacions no es va gaire lluny. O més ben dit, enlloc. Un home que n'ha vist de tots colors com Jofre Mateu ho resumia a la perfecció alfinal del partit. "M'hauria estimat més jugar horrorsament i acabar guanyant a l'últim minut". De raó no n'hi manca. La base hi és però el Girona necessita un triomf com l'aire que respira. En cas contrari, el cap i les cames poden començar a fer figa de veritat. De fe encara n'hi ha perquè queda una mica menys de mitja Lliga per endavant, tanmateix els trens passen i cada cop en quedaran menys. L'afició va marxar desencaixada i disgustada amb l'empat. S'aferren a una reacció que està trigant massa a arribar i també al davanter que ha d'aterrar a Montilivi abans de divendres. No serà ni Messi ni Cristiano Ronaldo però els seguidors gironins s'hi encomanen confiant que sigui la peça que falta per començar la tan esperada remuntada.
La presència de Jonas Ramalho a l'eix de la defensa va ser la gran novetat a l'onze de Javi López contra l'Eibar. El tècnic va apostar pel basc abans que per Moisés Hurtado o Mas -que va quedar fora fins i tot de la llista de convocats- i per avançar Richy al pivot. Les baixes de Timor i Matamala van ser cobertes pel gallec i per Eloi Amagat. Qui no va ser titular va ser el Ortuño, fitxat de La Hoya, malgrat que tal i com havia avisat, Javi López va apostar per jugar d'entrada amb dos davanters centres. Els escollits van ser Chando i Bordas. Conscients que no es podia fallar, els jugadors gironins van sortir amb una intensitat mai vista i en els primers cinc minuts, entre Jofre i Bordas, ja havien creat més perill que durant tot el partit de la setmana passada a Vitòria.
L'inici del Girona havia estat bo però l'Eibar no és aquell equip innocent acabat de pujar sinó que es plantava a Montilivi tercer a només un punt del líder. Els bascos tan sols disposaven de quinze jugadors i un juvenil però ben aviat van ensenyar les seves armes. Un cacau de Dani García i una rematada des de l'esquerra de Morales van fer que Becerra comencés el seu particular recital de cada partit. Les idees mica en mica es van anar diluïnt i el Girona va perdre aquella activitat frenètica dels primers minuts. Només alguna internada per la dreta de Jofre inquietava la porteria d'Irureta. Una passada de la mort del lleidetà que es va passejar dins l'àrea petita va estar a punt de fer aixecar els espectadors locals dels seus seients. Ni Chando ni Bordas però, van saber posar el peu.
Un possible penal no assenyalat sobre Jandro va encendre els ànims de Montilivi només començar la segona part. Javi López va decidir moure peça de seguida i fer entrar Ortuño, el primer dels fitxatges d'hivern. La gran esperança de l'afició de Montilivi entrava en el lloc de Chando, la gran decepció i que va ser acomiadat entre xiulets i aplaudiments.
La il·lusió blanc-i-vermella va rebre un cop dels que fan mal de debò pocs minus després de l'entrada d'Ortuño. Una pilotada a l'esquena de David Garcia va acabar amb el lateral manresà relliscant i Eizmendi cedint per Urko Vera, davant la manca de contundència de la defensa, enviés la pilota lluny de l'abast de Becerra. La garrotada va ser forta però el Girona va saber reaccionar immediatament gràcies a l'últim en arribar, Ortuño. El murcià va demostrar el seu olfacte golejador en enviar de cap al fons de la xarxa una pilota perllongada al segon pal després d'un córner. Era la segona pilota que tocava.
El partit tornava a començar i el Girona ho feia animat. Els jugadors s'ho creien i el públic també. Javi López va fer entrar Carmona i Juanlu el setge es va multiplicar. Els gironins tenien embotellat l'Eibar a la recerca d'un segon gol que els donés la vida. Els minuts anaven passant sense que el Girona creés cap ocasió clara de gol i els bascos, malgrat que el punt els anava d'allò més, s'acostaven amb perill.
Un xut de Dani García va posar l'ai al cor als gironins. L'Eibar estava molt ben col·locat i la defensa no concedia res. Només l'aparició de Jandro a la mitjapunta donava espurna d'esperances a la parròquia local. No va ser suficient. Com tampoc ho va ser el resultat.
