Per si l'aficionat del Girona no n'havia tingut prou amb les últimes victòries a casa i la millora en el joc, el seu equip li va donar ahir una raó més per somiar en una permanència que ara fa un mes i mig semblava impossible. Una victòria a domicili mig any després de l'última ha estat la nova alegria d'un vestidor que, cada cop més, creu en les seves possibilitats. Ja no només perquè ha sumat 13 dels últims 18 punts, ni tampoc perquè ha abandonat l'últim lloc de la classificació. Sinó perquè els gironins tanquen la jornada a només un punt de la permanència, quelcom inimaginable no fa gaire temps enrere. En un dels partits més seriosos que se li recorden a aquest equip, la solidesa defensiva, el cap fred en els moments delicats i un gol de penal de Jandro van ser els arguments suficients perquè el 0-1 a Tenerife es converteixi en la gran esperança per a tothom.
Amb un arsenal de jugadors carregats de targetes i a només una amonestació de quedar-se una setmana en blanc, Pablo Machín va decidir asseure algun dels seus homes més importants i dibuixar un onze amb alguna cara nova respecte a les últimes setmanes. El gran perjudicat va ser Migue, l'únic jugador de camp que havia disputat tots els minuts fins ara i que, per decisió tècnica, va començar el partit des de la banqueta a favor de Chus Herrero. Gerard Bordas va ser l'altre futbolista escollit pel tècnic sorià i el seu lloc el va ocupar Tato, que estrenava titularitat des que a finals de gener va fitxar pel Girona. Juanlu i David Garcia repetien d'inici com havien fet set dies abans contra el Saragossa. La resta, l'onze esperat. El dibuix, el de sempre. Un 5-3-2 que fins ara ha donat prou bons resultats a Machín i al seu Girona. Un esquema que pretenia mantenir la solidesa quan el Tenerife tingués la pilota i accelerés; però que també buscava explotar l'artilleria ofensiva amb atacs ràpids i pilotades a l'àrea.
Aquesta era la premissa i així va començar l'equip. Ben posicionat al darrere, esperant la seva oportunitat. Sòlid, ordenat i sense fissures. Conscient que qualsevol badada podia ser letal, sobretot si la pilota queia als peus d'Ayoze Pérez, la gran arma ofensiva dels canaris. L'atacant, una de les revelacions d'aquesta lliga, va demostrar la seva qualitat en un parell d'ocasions. Al minut 18, va rebre la pilota a la frontal, va fer una finta amb el cos per guanyar espai i va enviar un xut que Becerra va refusar amb una bona estirada; els mateixos protagonistes van trobar-se una desena de minuts més tard. Nova jugada personal d'Ayoze, en aquesta ocasió un pèl més escorat a la banda, i nova aturada de Becerra, segur en tota la primera meitat.
Van ser les dues arribades més clares d'un Tenerife que va aparèixer a pinzellades, només quan el Girona no va recular a temps o quan va regalar la pilota. Els blanc-i-vermells, en canvi, no van inquietar en excés la porteria de Roberto, però en tot moment se'ls va veure força segurs al darrere i que van provar, sobretot, sorprendre Roberto des de la distància. Juanlu, als 8 minuts, i Timor poc abans del descans, van provar fortuna però els seus llançaments no van trobar el camí del gol. L'altra acció important del primer temps a l'àrea dels locals va tenir com a protagonistes Richy i el càntabre Arias López, l'àrbitre del partit. En una acció a pilota aturada, l'esfèrica va caure a peus del gallec, qui en comptes de rematar de primera amb l'esquerra, va decidir canviar de cama. Ho va provar, però va caure a dins l'àrea, probablement en notar el contacte del central Rigo. La jugada, que va encendre els ànims dels jugadors del Girona, la va solucionar Arias López amb una targeta groga per a Richy, entenent que el jugador s'havia deixat caure.
Potser perquè ho va veure més clar a l'inici de la segona part, potser perquè la mala consciència d'aquella acció no l'havia deixat en pau durant un bon grapat de minuts, el cert és que el col·legiat va decidir, aquest cop sí, xiular penal unes mans de Javi Moyano dins l'àrea. Ortuño, en la primera acció de la represa, s'havia internat a dins l'àrea i la seva centrada havia trobat el braç del lateral canari. Jandro, des dels onze metres, no va fallar i va superar Roberto amb un xut a l'esquerra del porter. El 0-1 era una realitat, el Girona tornava a avançar-se fora de casa com ho havia fet al Miniestadi però, igual que llavors, quedava un món perquè el partit arribés a la fi.
I en tot aquest temps, els de Machín van patir. Però també van saber patir. El Tenerife, empès per un públic que ho va protestar tot des d'aquell moment, va fer un pas endavant i va tancar el seu rival en un quart de camp. Malgrat l'empenta, incessant fins a l'últim sospir, el cert és que el resultat no va arribar a perillar excessivament. Des de fora, la sensació era la d'un Tenerife llançat, entregat, ràpid, ferotge. És cert que la pilota va jugar-se en camp del Girona i que els d'Álvaro Cervera van buscar més el gol. Però tampoc és cap mentida que, durant gairebé els 40 minuts que restaven i l'afegit, els canaris no van inquietar en excés la porteria de Becerra.
Rivero va veure com l'àrbitre li anul·lava un gol per posició antirreglamentària al minut 72; ell mateix ho provava des de la frontal però es trobava amb la bona resposta del porter visitant al 86 i Suso, hiperactiu a la seva banda i fora de si en els últims minuts, ho provava tot sol a les acaballes amb un llançament amb molta intenció que va sortir a dos pams del pal llarg de la porteria gironina. Bàsicament, els locals no van tenir oportunitats més clares perquè el Girona de Machín es va defensar amb ungles i dents i perquè, a diferència del que havia demostrat en d'altres jornades, va jugar amb intel·ligència i amb la picardia que situacions com aquestes requereix. Tret d'un cop de cap de Richy a la sortida d'un córner que va sortir un pèl desviat i d'una acció prèviament anul·lada en la que Ortuño va enviar la pilota al travesser, els jugadors del Girona van dedicar-se a esgarrapar segons de qualsevol manera. Ja no només amb els canvis, en els quals Machín va donar entrada a Bordas, Iván López i Migue, sinó en les constants pèrdues de temps per culpa de cops, rampes i lipotímies de tota mena. El que més va despertar la ira de la parròquia local va ser Timor, que va ser atès a la banda en dues ocasions. Tot valia; hi havia molt en joc. I l'esforç va valer la pena. 0-1, victòria i una raó més per creure en la salvació.
