Sòria és una de les capitals de província més petites d'Espanya. Amb prou feines supera els quaranta mil habitants i, tot i ser poc més que un poble gran i força mal comunicat (no disposa de tren directe a Madrid), ha estat més d'una dècada i mitja consolidant el seu club de futbol, el Numància, a la LFP, amb quatre aparicions a Primera, el darrer cop l'any 2008. A Sòria es respira futbol i, encara que afectat per la rutina d'encadenar temporades a Segona cada dia els costa més portar gent a Los Pajaritos, els resultats del Numància apareixen en moltes converses del dia.

Ahir al matí, hores després del cop de cap de Jandro en temps de descompte, l'empat del partit contra el Girona era tema de tertúlia a les cafeteries. "Quin partit, una bogeria total, vam fer un gol ja al final i després encara ens va acabar empatant... Sembla que no pugui ser!", respon un client de la cafeteria d'un hotel del centre de Sòria a la cambrera que, poc després de les vuit del matí, entra al local i, abans de tocar l'esmorzar, es mira les portades dels dos diaris locals, Heraldo de Soria i El Mundo-Diario de Soria, que obren amb grans fotografies on es reflecteix la decepció dels jugadors del Numància just després del gol de Jandro en el minut 92. La imatge de Sergi Enrich tirat a terra tapant-se les mans a la cara serveix als dos diaris, i també a les tertúlies d'aficionats locals, per lamentar la tendència del Numància a empatar, interpretada com a falta d'ambició, i per començar a posar sobre la taula un nom que ha estat protagonista abans i després del partit d'ahir a Los Pajaritos. El de Pablo Machín.

"El Numància pot donar les gràcies a un sorià i numantí com Machín per la seva generositat d'ahir, que segurament li costarà al de Gómara una estirada d'orelles a Girona, perquè tots vam veure com el Girona va desbordar l'esquena de la defensa del Numància a la segona meitat on si hagués anat més fort podria haver acabat guanyant el partit sense problemes. Només cal veure com, quan ho van necessitar, es van posar a córrer dos minuts per marcar el gol de l'empat". Així, donant les gràcies a Machín pel favor, al mateix temps que menystenia el joc del Numància s'interpretava el partit en un article d'anàlisi de l'Heraldo de Soria.

L'actual tècnic del Numància, Anquela, és vist ara com un entrenador poruc que no explota la creativitat de Palanca o Natalio per guanyar partits a Los Pajaritos mentre que a Machín, que diumenge va ser aplaudit llargament quan va trepitjar la gespa, és elogiat per tothom. "La mateixa gent que l'aplaudeix ara era la que el xiulava quan ell era l'entrenador. No en tenen mai prou i, com que van veure el Numància a Primera, són molt exigents amb el que s'està fent en aquests últims anys", explica un veterà corresponsal local de Radio Marca que, com gairebé tothom a Sòria, es desfà en elogis cap a l'actual entrenador del Girona. "És una persona fantàstica, dissabte el vaig anar a veure a la ciutat del futbol on entrenava el Girona i vaig estar amb ell, la seva dona, les nenes... Molt bon entrenador i una persona que val la pena". I la veritat és que a Sòria, almenys actualment, és complicat trobar algú que no tingui una bona opinió de les dues temporades que Machín va dirigir el Numància.

Va ser entre els anys 2011 i 2013 amb l'equip salvant-se sense grans problemes (desè la primera temporada i dotzè la segona). Però, com explica el corresponsal de Radio Marca ara ja convertit en l'home a Sòria de la televisió de Castella-i-Lleó per fer entrevistes als jugadors, "ningú és profeta a casa seva i la gent sempre volia més i ell també va decidir marxar". Pablo Machín va emprendre el vol per, mesos més tard, començar una etapa prou dolça a Girona basant-se en el seu sistema de tres centrals que a Sòria veuen com una herència de ?Miguel Ángel Lotina. "Sempre ha estat el seu referent com a entrenador i això de jugar amb tres centrals ja els ho vam veure fer aquí quan un era l'ajudant de l'altre".

Diumenge, Pablo Machín es va fer un fart de saludar gent en el seu primer partit com a rival a Los Pajaritos contra un Numància al qual ell, en una funció o altra, ha estat lligat tretze anys. "Mai he amagat que són numantí i, a partir d'ara, desitjo tot el millor al Numància fins que ens visitin a Girona en la segona volta", reafirmava Machín després del partit quan, mentre la seva dona i les seves filles es feien un fart d'esperar-lo a la zona mixta, ell seguia saludant més i més gent. "Vaig un moment a parlar amb en Patxi i ara torno", va dir el tècnic del Girona a la seva dona ja acabades les rodes de premsa d'un partit molt especial per a un tècnic que, precisament, cap a la part final de la seva última temporada com a primer entrenador del club de la seva vida va tenir clar que no continuaria en el càrrec el dia que la seva filla gran, l'Emma, va tornar plorant de l'escola perquè algú li havia dit que el seu pare "no servia per entrenar el Numància". Ara, un parell d'anys més tard, a Sòria pocs pensen que Pablo Machín no té nivell per entrenar a Segona i dirigeixen la seva desconfiança cap a Anquela, que encara no ha aconseguit guanyar cap partit com a local aquesta temporada.