Dominar les dues àrees, tenir una mica de sort i saber partir són tres ingredients que, si els saben utilitzar, asseguren a qualsevol equip, com a mínim, tenir una temporada tranquil·la. Els està cuinant amb encert aquest Girona i, de moment, el plat fa molt bona pinta. Saber què passarà el dia de demà és, ara mateix, apostar a cegues. És impossible. La realitat parla d'un equip segur del que fa, que és capaç de treure petroli dels seus recursos i que en fa prou amb una plantilla disciplinada i sense grans recursos tècnics per haver-se instal·lat per mèrits propis a la part alta de la classificació. Ahir, un nou exercici de fe i paciència, de nou a domicili, va omplir una mica més el sac de punts. Ja en són 20 al sarró, l'equip continua intractable a domicili i el respecte que s'està guanyant creix a passos de gegant.
Com a Alcorcón, Sòria, Gijón o Albacete, el Girona no va ser una piconadora. En va tenir prou ambmantenir el tipus en tot moment i en fer de l'efectivitat la seva millor arma. Perquè d'ocasions clares, els homes de Pablo Machín en van tenir ben poques. Clares totes elles, però poques. I aquí és on tenir Felipe Sanchón en ratxa és un factor que pot decidir un partit. Ahir, en mitja hora, el pitxitxi del Girona va decantar el partit a favor dels blanc-i-vermells. No el va deixar vist per sentència perquè quedava una hora i perquè el Sabadell, tot i que li va costar Déu i ajuda, va posar una marxa més al segon acte buscant a la desesperada una recompensa que mai arribaria. Felipe en va tenir dues a la primera part i no va fallar.
Al quart d'hora, va iniciar una acció amb Pere Pons, ahir un dels homes més destacats, que va acabar amb el de Sant Martí Vell marcant-se una jugada de llibre per assistir de nou a Felipe, que tot sol davant Nauzet va definir a la perfecció (0-1). Prop d'un quart més tard, una gran acció de Juncà per l'esquerra va acabar amb fins a tres xuts dels gironins (un de Granell i dos de Mata) que el porter arlequinat va refusar; a la quarta, Felipe, que passava per allà, va matar la jugada amb el segon gol per al seu equip (0-2). Si l'efectivitat és important, també ho és tenir una mica de sort. Li va somriure al Girona només començar, quan en una clara acció de gol als 10 minuts, el Sabadell va deixar escapar una bona oportunitat per marcar el primer i trencar l'empat sense gols que llavors manava al marcador. Tamudo, que va rebre tot sol a l'interior de l'àrea una bona passada de Gato, va enviar la pilota als núvols. Si no era el desencert del rival, era Becerra el que evitava una cosa pitjor. Una setmana més, el badaloní va aparèixer en els moments oportuns. Al quart d'hora, una centrada enverinada d'Aridai la va desviar a córner; al 32, va refusar amb el peu un xut de Collantes. A la segona meitat, Gato va provar-ho amb un potent llançament que va trobar-se de nou amb la bona resposta del porter. Ja a les acaballes, era Marcos el que ho provava a la desesperada: de nou, Becerra va aparèixer, molt segur en tot moment. Perquè el Sabadell, tot i el 0-2 i de pràcticament no aparèixer al primer temps, va prémer l'accelerador a la mitja hora final. Potser ferit per l'orgull o potser esperonat per un públic que es començava a impacientar i la pagava amb el seu tècnic, Miquel Olmo. Si abans del descans el Girona havia dut el tempo del partit, havia tingut la pilota i l'havia mogut amb cert criteri, el cert és que quan els vallesans s'hi van posar, el pas enrere dels blanc-i-vermells va ser de llibre. Les accions a contracop i l'entrada de Coris els hauria pogut permetre ampliar l'avantatge (el de Tossa, amb 10 minuts, va tenir dues clares ocasions), però també és cert que el Sabadell hauria pogut reduir l'avantatge en més d'una jugada. Sobretot al minut 69, quan una pèrdua de Granell va permetre a Juanto enviar un fort xut al pal; el rebot el va collir Tamudo, però el seu gol va ser anul·lat per fora de joc. De nou, la beneïda fortuna. Aquella que somriu a un Girona que va llançat.
